divendres, 16 de gener del 2009

les claus del cau de la sargantana


Ja tinc claus... i per tant calia un clauer, no?
A veure quant temps dura... que tot i que la plastilina aquesta sigui resistent, amb aquest llamp de claus i remenant per les butxaques... a saber!

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Realment, ets un artista. Però com ho fas perquè la plastilina s'endureixi i agafi aquesta consistència?

neus ha dit...

oooooooooooooooooh! quina preciositat!!!
espero que duri, sinó ja ho saps, a refer la plastilina, i mira, ara una sargantana demà un altre bitxo i estaràs ben entretingut jejeje ;)
PetoNàs!!!

eudald ha dit...

hahaha
XEXU, aquest tipus de plastilina (polímer) es cou al forn (un forn de cuina domèstic, el de la cuina de casa, vaja) i s'endureix de manera que queda totalment sòlid i d'una peça. Clar que si fas coses primes o delicades corren el perill que es trenquin, tot i que com que és plàstic té certa elasticitat.

ELUR, ja tinc prou feian amb els "petoNassos" que vaig regalant/venent... la sargantana ha sigut un regal per a mi, que ja me'l mereixo! potser sí que quan em cansi dels ninots faci bitxos... hehehe, ja ho veurem!

neus ha dit...

"hasta" dos te'n mereixes!!!

PetoNassos!

Deric ha dit...

ei! si ho poses a la venda, avisa!!! te'n compraré segur!

eudald ha dit...

osti, Deric!!! que generós...
No és que els posi a la venda, però en vaig fent i els vaig venent a coneguts, amics, etc...