Ja tinc claus... i per tant calia un clauer, no?
A veure quant temps dura... que tot i que la plastilina aquesta sigui resistent, amb aquest llamp de claus i remenant per les butxaques... a saber!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
- eudald
- ribes de freser, Catalunya
- que si naps, que si cols... coses que passen, ja se sap!
controlant...
també hi sóc, sí...
a vegades faig comèdia...
abans jo estava a...
6 comentaris:
Realment, ets un artista. Però com ho fas perquè la plastilina s'endureixi i agafi aquesta consistència?
oooooooooooooooooh! quina preciositat!!!
espero que duri, sinó ja ho saps, a refer la plastilina, i mira, ara una sargantana demà un altre bitxo i estaràs ben entretingut jejeje ;)
PetoNàs!!!
hahaha
XEXU, aquest tipus de plastilina (polímer) es cou al forn (un forn de cuina domèstic, el de la cuina de casa, vaja) i s'endureix de manera que queda totalment sòlid i d'una peça. Clar que si fas coses primes o delicades corren el perill que es trenquin, tot i que com que és plàstic té certa elasticitat.
ELUR, ja tinc prou feian amb els "petoNassos" que vaig regalant/venent... la sargantana ha sigut un regal per a mi, que ja me'l mereixo! potser sí que quan em cansi dels ninots faci bitxos... hehehe, ja ho veurem!
"hasta" dos te'n mereixes!!!
PetoNassos!
ei! si ho poses a la venda, avisa!!! te'n compraré segur!
osti, Deric!!! que generós...
No és que els posi a la venda, però en vaig fent i els vaig venent a coneguts, amics, etc...
Publica un comentari a l'entrada