consultes sobre la independència...

Com no podia ser d'altra manera, la vall de Ribes també vol fer sentir la seva veu en tota aquesta moguda de les consultes per la independència de Catalunya. D'ençà del cas "Arenys" un fart de pobles s'han movilitzat per organitzar la seva consulta. Segurament molts han engegat esperonats per algun partít polític, desenganyem-nos, tot i els intents de voler-ho desvincular dels partits. Això sí, colors polítics al marge, un pilot d'alcaldes i regidors s'han interessat per la proposta arreu de Catalunya encara que curiosament no s'hagin posat d'acord en aprovar la moció presentada als ajuntaments de la mateixa manera. Així doncs és normal que regidors d'un mateix partit en un ajuntament votin a favor de la moció, en d'altres s'abstinguin o bé aquell dia no apareixin pel ple, o bé votin en contra, fins i tot independentment del que els hagi suggerit el seu partit. Vet-ho aquí l'exercici democràtic i la demostració que no és ben bé una estratègia d'uns quants polítics. I si ho és... hi ha un fart de regidors que en aquest cas actuen a nivell personal. El que sí que em sembla interessant és que la població es bellugui una vegada més per una causa prou noble com és el dret a decidir i de moment la majoria d'ajuntaments donen suport a la moció i a les entitats i coordinadores que volen organitzar una consulta al seu municipi. Com sempre que s'entra en aquest debat hi ha veus en contra i que s'arranquen la pell només de sentir-ne a parlar. Independència? Un debat que surt sovint però que mai els nostres polítics i governants acaben de posar sobre la taula. Por? Davant la "desafecció" a la classe política de que tant es parla últimament, són els mateixos partits els que haurien de tenir por que una societat civilitzada pugui moure masses per fer una petita consulta. Societat civilitzada, d'un país que pretén ser-ho, però on encara sembla una barbàrie fer-se segons quines preguntes... Donant un cop d'ull als comentaris que fan els lectors en fòrums, feisbucs, noticiaris digitals i altres llocs de la xarxa hom pot veure com és d'inquietant una consulta no vinculant (és a a dir, que no canviarà el nostre estat actual) quan una de les màximes preocupacions si algun dia Catalunya arriba a ser independent de l'estat espanyol, no és ni més ni menys que: -què en farem del Barça? I és que la religió majoritària d'aquest racó de món encara pesa massa! Altres comencen a dir bestieses, tant dels que hi estan a favor com dels que hi estan en contra, i ratllen l'insult si no es maltracten directament. En l'anonimat tot és més fàcil, és clar... A la vida real la gent a qui se li'n pixa això de la independència, quan els parles de les consultes et diuen que ja era hora que algú fes alguna cosa, i els que no volen la independència són capaços de convènce't amb quatre crits comptats sobre la immensitat de factors positius i favorables per seguir dins l'estat espanyol, però aquí s'ha acabat el debat... que al cap i a la fi, el ciutadà no hi pot fer res, que són els polítics que ho han de debatre. I en definitiva, com que no ho fan, ja els està bé així. Aquests dies, amb les notícies que van sortint, em pregunto si algú en pendrà nota de tot això. A hores d'ara 165 municipis ja han anunciat que el dia 13 de desembre convocaran els ciutadans a les urnes. Si un país on creixen les consultes com bolets, on cada poble és capaç de movilitzar una part de la població, ja no per fer les consultes si no per organitzar-les i que els mateixos consistoris en ple aprovin donar-hi suport, si es pot fer moure la massa per anar a dipositar un sobre dins una urna, prescindint de que ho hagin proposat els governs de torn o no, si els mitjans de comunicació no tenen cap altra opció que fer-ne ressò, si les dones i els homes del país estem donant una lliçó de maduresa democràtica als nostres governants, si tot això és un toc d'atenció a aquesta "desafecció" a la classe política ara una mica maquillada per tot d'escàndols de corrupció... Com no hem d'arribar a convèncer que això va de debò i que, per molt que una constitució d'un estat no ho permeti, que per molt que un estatut no avali aquestes propostes, per molt que altres ho estiguin intentant per vies menys pacífiques, per molt que qualsevol tribunal ho condemni, tenim el dret de fer sentir la nostra veu? Aquí, els polítics no podran fer com qui ha sentit a ploure, ni els més agosarats diran allò de que de bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel o que tenen l'orella a cal ferrer, i allà, si després de tota aquesta moguda encara tenen pebrots, que no es facin el sord, tot dient-se entre ells "a palabras necias oídos sordos". Em pregunto si tot això servirà de res, però jo també estic "desafeccionat" i sempre m'he estimat la meva terra, la meva llengua i la gent que hi viu i els nostres costums més particulars. Així doncs beneeixo aquestes iniciatives i hi participo activament. Em sento orgullós d'emmerdar-m'hi. Tant de bo siguem capaços de tocar el crostó a uns quants i que algú consideri l'esforç de tanta gent que emmig de la globalització encara parlem d'identitat i de "coses nostres" sense que ens tremoli el pols ni amb la por de fer el ridícul. I aquesta vegada no aniré a les urnes per exercir i reivindicar el meu dret a vot, aquesta vegada aniré a votar convençut que jo també tinc el dret a decidir!

els "perquès" del dia

• Perquè és notícia una mena de globus, amb un nen de 6 anys a dins, volant pels Estats Units d'Amèrica si tot plegat és mentida?
• Perquè el nou canal de TDT "Super3" fa tota la programació en català i tots els anuncis en castellà?
• Perquè ningú ha vist el gos mort que van confondre per una lleona viva?
• Perquè molts reporters de TV3 fan servir barbarismes i castellanismes i cometen errors fonètics tan garrafals?
• Perquè no tanquen a la presó un home que roba milions d'Euros d'una fundació i sí a un que s'oblida de pagar a hisenda?
• Perquè "separat" s'escriu tot junt i "tot junt" s'escriu separat?
• Perquè no podem fer referèndums quan ens vingui de gust?
• Perquè tots el polítics parlen de la crisi i segueixen cobrant sous fantàstics?
• Perquè fa dies que no parlen gaire dels immigrants?
• Perquè serveix el premi Nobel de la pau si li dónen a un que està fent una guerra?
• Perquè sembla tan estrany que el barça perdi un partit?
• Perquè no subvencionen per no treballar els que no volem treballar i no ocupar un lloc dels aturats que diuen que sí que volen treballar?
• Perquè serveixen les depressions?
• Perquè molts anuncis que no s'entenen saps quin producte anuncien però no en recordes la marca?
• Perquè els que es queixen que no poden aparcar el cap de setmana no deixen el cotxe aparcat entre setmana?
• Perquè sovint es parla d'óssos i llops i encara no n'he vist mai cap ni sé ningú que n'hagi vist?
• Perquè hi ha tanta gent que va a buscar bolets i amb aquest afany i interès per la micologia?
• Perquè em pregunto el perquè de tantes coses?
• Perquè el sr. Movistar em truca sovint per fer-me una oferta i rebaixar-me el cost de les trucades i no me les rebaixa directament i s'estalvia unes trucades?
• Perquè... perquè... perquè... (va, que ja tens una edat per tants perquès!)

Estic segur que tot té una explicació, una resposta convincent. I com que d'economia, diners i finances no en tinc ni idea constantment em faig aquestes preguntes. Però...

• Perquè la gent que hi entén no sap respondre d'una manera que els que no hi entenem ho poguem entendre?
No interessa? Interés... altra vegada econòmic...?

tardor, boletaires i altres bèsties

Cap de setmana molt intens d'activitats a la plàcida Vall de Ribes. A Pardines la festa de la Cervesa -molt típic de la zona-, a Ribes la Fira del Bestiar i la Festa del Bolet... i altres animalades cinematogràfiques, i segur que encara em deixo alguna activitat programada assenyadament i planificada organitzadament. A tot això cal afegir que era un cap de setmana llarg, perquè el dia de la Mare de Déu del Pilar (dilluns) es veu que també ha de ser festiu per a nosaltres. És la tardor i un fart de boletaires ajudats per manuals il·lustrats (que surten en fascicles a qualsevol periòdic de premsa escrita d'abast nacional) i per alguns programes de televisió molt instructius han tornat a invadir els nostres boscos i els carrers i carreteres d'arreu on hi hagi pins. El resultat: cues, embussos i altra vegada merda (diigueu-me pesat) i més merda.
La foto il·lustra com estaven les papereres de Ribes de Freser diumenge a la tarda després de la fantàstica Festa del Bolet. Evidentment ningú les va buidar en tot dilluns perquè, és clar, era festiu. Els contenidors altra vegada estaven a vessar... I no vull saber les tones de merda que deuen haver escampat als nostres boscos. La circulació per Ribes sempre és complicada, què hi voleu fer, només hi ha dos carrers... Però ningú acaba d'entendre quan es tanca o no la plaça i part del carrer major i quan no es tanca als cotxes, i si es tanca sembla que no importi senyalitzar-ho adequadament. Un fart de cotxes han de recular com poden, fins i tot un autobús va haver de fer de recules tot el carrer Bonavista. És evident que no cal tenir policia municipal ni res, perquè com que som pocs habitants... Però potser que busquem la manera d'organitzar el fart de visitants que arriben de sobte un cap de setmana de tant en tant al país de Xauxa! El que sí tenim són mesures per recaptar. La taxa d'escombraries la continuarem pagant, seguirem intentant viure d'aquest turisme de qualitat, encara que ens preocupi poc la imatge que donem i seguirem celebrant fires i mercats clònics per entretenir els turistes i col·lapsar una mica més l'espai urbà, tot i que ells ho volen tot rural...
Lluny d'atabalar-me jo continuo aprofitant festes i festetes i tot coordinant els pocs amics que em queden disponibles (i que encara els quedin punts del carnet de conduir, víctimes també de la recaptació...) per seguir sortint de festa, gaudint d'àpats i vetllades escapant per uns moments de la realitat, però sempre tocant de peus a terra i de pas vetllar per la terra.
També he començat una nova sèrie de ninots de plastilina, que també em distreuen força i em porten pocs malsdecap. Les estones que la ressaca m'ho permet són fantàstiques per deixar de rumiar una mica i també per evadir-me sense sortir de casa, però desconnectant de la quotidianitat delirant (dels altres).

http://www.flickr.com/photos/aumaria/

merda d'agost

L'estiu té les seves coses i, com tot, n'hi ha de bones i de dolentes. És clar que tot depèn des de la perspectiva des d'on ho miris. D'entrada podria dir que personalment he passat un bon agost, encara que no s'ha acabat i ves a saber si alguna cosa farà girar la truita. Com sempre he acabat tancant els balls, de festa en festa. Em faig gran (com tothom) però continuo desafiant la meva salut i portant la contrària als que any rere any em diuen: "arribarà una edat que... ja pararàs" i ja ho veieu, aquí seguim! Engegar amb la festa de Pardines amb sopars amb amics i els balls interromputs a estones per la pluja no és cap novetat -ni cap inconvenient- i una vegada més ha sigut un plaer veure com es fa de dia des de Pardines. L'Aplec de Sardanes com sempre... ballar quatre sardanes nocturnes per acomiadar-lo, per no perdre la costum i perquè no sigui dit! Més esgotador va ser estar a l'organització del Mercadal del Comte Guifré. De tota manera no me'n queixaré perquè va ser un èxit i la cosa va anar molt bé quant a organització i percepció del públic en general. Qui vulgui fer el tafaner que miri el fart de fotos que ens ha publicat el Ripolles.info i se'n farà una
idea!

La llàstima és que els periòdics locals i els mitjans de comunicació no tan d'aquí fan ressò d'altres activitas més grolleres (i no dic que trobi divertida la iniciativa), i per sort menys multitudinàries com la "pixarada popular", que no pas d'una cita que es vol convertir en un referent festiu, popular, econòmmic i turístic dels estius ripollesos. Però segurament el setmanari autòcton tenia més feina en destacar l'assistència de personalitas jubilades en actes com l'aniversari dels gegants i la polèmica generada per l'absència de la foto del molt honorable Montilla, més que no pas de la festa i els seus actes progamats. Com també aprofiten el cas "pixarada de Ripoll" per fer oposició dels qui intenten governar.
La Festa de Ribes mereix un apartat especial i un article que no escriuré. Molt bo el pregó de l'Alcalde, perquè tot i que el programa deia que el pregó el feien els gegants, el pregó el va fer l'Alcalde. Genial aquest to burlesc que està agafant en els seus discursos, capaç d'eclipsar els protagonistes de la festa, amb un estil "Buenafuente" que molts monologuistes ja els agradaria tenir. La gràcia (a banda de l'extensió) rau en els tics d'imitació Duran i Lleida i que els acudits se'ls escolta i riu ell solet. De tota manera li vaig fer cas i vaig anar a tots i cadascun dels balls i com qui no vol, em vaig torrar, cada dia! S'ha de col·laborar, no? i més en temps de crisi, què coi!
La Festa del Carrer Major tanca la de Ribes i inesperadament saltant-se la tradició i la norma protocolària que ancestralment governa la programació d'actes ens sorprenen amb un correfoc/cames ajudeu-me d'última hora. Encabat ens queixarem de les normatives europees que prohibeixen o volen eradicar certes manifestacions folclòriques! Però si som nosaltres mateixos qui ens carreguem la gent!!! Per sort la cosa va quedar amb un disgust, quatre cremats més o menys lleus i un "que no se'n parli gaire" i tots a ballar amb les cançons de l'Encarni!
I abans que s'acabi l'agost, i abans que hagin marxat tots els estiuejants, turistes, estudiants, residents de segona i de tercera, treballadors de temporada i sòmines de tota mena, unes imatge per al record (i sort que no ho podeu olorar des d'aquí) d'un paratge qualsevol de la Vila de Ribes que ha estat així ben bé uns tres dies, amb els gats, els gossos i les rates fent de les seves i ajudant a escampar la merda ( No hi havia una protectora d'animals que se'n cuidava d'auest bestiar??? on són ara??? )
És agost i les coses va a un altre ritme, ja ho sé... però també sé que hem de pagar una taxa per que s'emportin les escombraries de casa i ens hem d'empassar les falòrnies dels polítics sobre el turisme i el futur dels pobles de la comarca, etc, etc... Paguem i aguantem, és clar! Mentrestant, ells, que es barallin per una foto del president, que multin pixaners de matinada i que facin discursos graciosos!
ah!, sí, me'n descuidava: HE PIXAT AL CARRER MÉS D'UNA VEGADA A TOTS I CADASCUN DELS BALLS DE FESTA MAJOR DE LA VALL... però això dels contenidors és per cagar-s'hi!

salvem el cine... sí!

Em sembla genial la iniciativa de "salvar" el Cinema Catalunya de Ribes de Freser... Però no entenc la mania que té la gent d'aquest poble de reciclar i usar els dibuixos dels altres per fer-ne un ús particular (o no) i moltes vegades diferent pel què va ser creat.
Parlo de la imatge del ninot que il·lustra el tríptic dels amics del cinema. I em queixo perquè no és la primera vegada que em trobo amb coses així... En aquest cas és el "Met de Ribes" que em va encarregar la pastisseria Sant Jaume en el seu moment.
Sé que és època de crisi i que els recursos són limitats, però també sé molt bé què és teballar desinteressadament per una entitat (o més) i també sé que sovint, amb crisi o sense, no es pot matar tot el que és gras, etc... però crec que la gent ha de ser més honesta buscant els propis recursos i no manllevant sense permís coses d'altri. Ignoro què en pensen els propietaris de la marca, però jo com autor ho trobo de molt mal gust. També sé que sembla una rebequeria meva però em sembla que no s'han de barrejar les coses i només escric això per aclarir-ho. De la mateixa manera que no li ha passat pel cap a qui ha fet el tríptic fer servir l'escut de Sant Fost de Campcentelles posant-hi "ajuntament de Ribes de Freser" a sota, no cal fer servir cols per anunciar naps i menys encara si les cols no són teves. Aquesta vegada almenys -encara no m'ho he llegit tot- no heu posat "Ribes de FreSSer" amb dues esses...
I dit això, us desitjo tota la sort del món en aquest afer de salvar el cinema, de tot cor espero que Ribes pugui permetre's aquest luxe i mantenir-lo entre tots.

mercadal del comte guifré

més informació a:
http://mercadalderipoll.cat/
elripolles.info

mostra d'arts vives

Castell de Montesquiu, 17 i 18 de juliol, 2009
Stan & Owsky
divendres, 17, a 2/4 de 9 del vespre i
dissabte, 18 a 2/4 de 8, a la cabana del castell.

D'aquí res estreno amb la companyia SarGanTanA "Stan & Owsky". Un procés d'assajos dur però molt enriquidor, amb la Carla -directora adjunta- i en Jordi -Director, autor i actor- per una obra complexa, experimental on hem hagut de treballar intensament. Per nosaltres aquesta estrena es tota una prova de foc i per fi podrem comparti-la amb el públic, aquest juliol dins la programació de la Mostra d'Arts Vives del castell de Montesquiu! Podeu consultar la web de la mostra, per saber-ne més detalls. De tota manera, aquí us deixo la sinopsi i unes fotos dels assajos per anar obrint boca! hehehe

"Stan & Owsky" de jordi Pérez Soldevila
Una companyia és contractada per a representar Hamlet en un petit poble com a part de la gira que la companyia realitza per tot el país. Poc abans de començar la representació, la sala és buida, només dos dels components de la companyia són allà a punt per la funció, però ni públic, ni responsables de la sala, ni programadors ni la resta de la companyia han aparegut encara.
Stan i Owsky, els dos fundadors de la companyia, es troben sols, sense res més a fer que esperar que algú arribi i pugui començar la representació. Però la gelada i ben aviat la neu fan cada cop més improbable aquesta possibilitat.
És dins d’aquest ambient de solitud i tensió on es desperten tots els dimonis de la relació dels dos personatges entre ells i amb el món del teatre. Frustracions, enveges, necessitats vitals, pors, en definitiva, la corrosió d’una llarga relació teatral sortirà a la superfície amb l’energia de tants anys de contenció, explotant en el moment en que la opció que un dels dos marxi per fer televisió apareix.
Després de decidir interpretar entre els dos la peça per la qual els han contractat, Hamlet, cada escena representada serà una arma de destrucció contra el contrincant i alhora un prec per a despertar l’altre del propi somni i encaminar-lo a un destí comú.