més informació a:
http://mercadalderipoll.cat/
elripolles.info
dissabte, 4 / juliol / 2009
divendres, 3 / juliol / 2009
mostra d'arts vives
Castell de Montesquiu, 17 i 18 de juliol, 2009
Stan & Owsky
divendres, 17, a 2/4 de 9 del vespre i
dissabte, 18 a 2/4 de 8, a la cabana del castell.
D'aquí res estreno amb la companyia SarGanTanA "Stan & Owsky". Un procés d'assajos dur però molt enriquidor, amb la Carla -directora adjunta- i en Jordi -Director, autor i actor- per una obra complexa, experimental on hem hagut de treballar intensament. Per nosaltres aquesta estrena es tota una prova de foc i per fi podrem comparti-la amb el públic, aquest juliol dins la programació de la Mostra d'Arts Vives del castell de Montesquiu! Podeu consultar la web de la mostra, per saber-ne més detalls. De tota manera, aquí us deixo la sinopsi i unes fotos dels assajos per anar obrint boca! hehehe
"Stan & Owsky" de jordi Pérez Soldevila
Una companyia és contractada per a representar Hamlet en un petit poble com a part de la gira que la companyia realitza per tot el país. Poc abans de començar la representació, la sala és buida, només dos dels components de la companyia són allà a punt per la funció, però ni públic, ni responsables de la sala, ni programadors ni la resta de la companyia han aparegut encara.
Stan i Owsky, els dos fundadors de la companyia, es troben sols, sense res més a fer que esperar que algú arribi i pugui començar la representació. Però la gelada i ben aviat la neu fan cada cop més improbable aquesta possibilitat.
És dins d’aquest ambient de solitud i tensió on es desperten tots els dimonis de la relació dels dos personatges entre ells i amb el món del teatre. Frustracions, enveges, necessitats vitals, pors, en definitiva, la corrosió d’una llarga relació teatral sortirà a la superfície amb l’energia de tants anys de contenció, explotant en el moment en que la opció que un dels dos marxi per fer televisió apareix.
Després de decidir interpretar entre els dos la peça per la qual els han contractat, Hamlet, cada escena representada serà una arma de destrucció contra el contrincant i alhora un prec per a despertar l’altre del propi somni i encaminar-lo a un destí comú.
Stan & Owsky
divendres, 17, a 2/4 de 9 del vespre i
dissabte, 18 a 2/4 de 8, a la cabana del castell.
D'aquí res estreno amb la companyia SarGanTanA "Stan & Owsky". Un procés d'assajos dur però molt enriquidor, amb la Carla -directora adjunta- i en Jordi -Director, autor i actor- per una obra complexa, experimental on hem hagut de treballar intensament. Per nosaltres aquesta estrena es tota una prova de foc i per fi podrem comparti-la amb el públic, aquest juliol dins la programació de la Mostra d'Arts Vives del castell de Montesquiu! Podeu consultar la web de la mostra, per saber-ne més detalls. De tota manera, aquí us deixo la sinopsi i unes fotos dels assajos per anar obrint boca! hehehe
"Stan & Owsky" de jordi Pérez Soldevila
Una companyia és contractada per a representar Hamlet en un petit poble com a part de la gira que la companyia realitza per tot el país. Poc abans de començar la representació, la sala és buida, només dos dels components de la companyia són allà a punt per la funció, però ni públic, ni responsables de la sala, ni programadors ni la resta de la companyia han aparegut encara.
Stan i Owsky, els dos fundadors de la companyia, es troben sols, sense res més a fer que esperar que algú arribi i pugui començar la representació. Però la gelada i ben aviat la neu fan cada cop més improbable aquesta possibilitat.
És dins d’aquest ambient de solitud i tensió on es desperten tots els dimonis de la relació dels dos personatges entre ells i amb el món del teatre. Frustracions, enveges, necessitats vitals, pors, en definitiva, la corrosió d’una llarga relació teatral sortirà a la superfície amb l’energia de tants anys de contenció, explotant en el moment en que la opció que un dels dos marxi per fer televisió apareix.
Després de decidir interpretar entre els dos la peça per la qual els han contractat, Hamlet, cada escena representada serà una arma de destrucció contra el contrincant i alhora un prec per a despertar l’altre del propi somni i encaminar-lo a un destí comú.
dilluns, 25 / maig / 2009
merci, teatre d'emergencia
Per fi vam estrenar "el somni del petit Turquesa" i tot i que m'han atabalat més del compte els assajos, altra vegada es va produir la màgia dalt de l'escenari. Sóc un pesat, però no em cansaré de donar les gràcies a tots els qui hi heu participat, des dels actors que han hagut d'aguantar tants assajos, fins als tècnics i aquelles persones que no es veuen però que fan feina darrere i fora de l'escenari. És un llàstima que tot plegat s'hagi quedat en dues úniques representacions, però el públic va sortir-ne satisfet. Els més menuts van aguantar una hora i mitja d'espectacle amb un somriure als llavis, i els més grans sortien amb els ulls brillants, satisfets de que els tranportessim per una estona altra vegada a la infantesa. També va venir-nos a veure públic incondicional, espectadors que han seguit la trajectòria del grup que saben que sempre som capaços de sorprendre'ls d'una manera o altra i que tot i ser una obra per a mainada van sortir-ne satisfets. Això també és motiu d'orgull i una empenta per continuar endavant. Els del Teatre d'Emergència anem tocant diferents gèneres i sembla que ens en sortim amb certa dignitat! Enhorabona! i.. a per una altra!
divendres, 8 / maig / 2009
jo soc el grooooooc...
i pinto les ratlles del sol
les flors dels prats
i els camps de blat
són també
la meva especialitaaaaat!
(el somni del petit turquesa, teatre d'emergècia)
les flors dels prats
i els camps de blat
són també
la meva especialitaaaaat!
(el somni del petit turquesa, teatre d'emergècia)
dilluns, 4 / maig / 2009
el somni del petit turquesa
Uff... ara estic massa atabalat. Queda molt poc per l'estrena i no em vaga gaire d'escriure, però deixo una mica de publicitat! hehehe, la cosa s'ha allargat massa i ja us en parlaré una altra estona que en tingui més ganes. De tota manera, ha estat un procés divertit! També envio petoNassos a tot el grup, que tot i que ha sigut interminable muntar l'obra, ens ho hem passat molt bé, Gràcies a tots! i molta merda!
divendres, 20 / març / 2009
el Ripollès és un setmanari
Sempre he cregut que la premsa comarcal és un bon mitjà tan d'informació com divulgador i fins i tot dinamitzador per a un territori reduït. Fa uns anys jo mateix m'encarregava junt amb un o una periodista d'un butlletí trimestral que editava l'ajuntament de la meva vila, "La gaseta de Ribes", que després de sobreviure amb un altre format (i una altra filosofia) l'etapa de mossèn Robiró -perdó, alcalde volia dir-, finalment l'actual grup de govern devia decidir prescindir-ne i mai més se n'ha sabut res. De l'exalcalde tampoc, gràcies a déu. La veritat és que a vegades costa trobar notícies rellevants o importants, o temes a tractar en profunditat, o trobar col·laboradors i persones amb prou criteri que se n'encarreguin i que facin la feina. I també és fàcil creure que el cost de tot això no compensa i que més val gastar-se'ls plantant geranis o pensaments, que tot sigui dit també fan molt maco. Però els pensaments són molt més bonics als cervells dels humans que no plantats en unes impersonals jardineres (ductilbenito per exemple) i si més no, encara que sigui des de l'àmbit local, un diari o una revista, un butlletí o un fulletó informatiu deixen expressar aquests pensaments i cultivar-ne d'altres i de pas creen opinió i de rebot potser també més gent amb criteri (d'aquella que costa de trobar). Suposo que altres ajuntaments de pobles tan o més petits que Ribes segueixen editant una periòdic local, sigui digital o de paper perquè saben que malgrat l'esforç i el cost que pugui generar és molt important tenir la població informada i fer-los partíceps de la vida social i política del municipi, encara que sigui amb una eina fedatària que a voltes només serveix d'arxiu popular i que estigui realitzada per afeccionats.
Avui fullejant el diari (o setmanari)"El Ripollès" m'he trobat una sorpresa. No el compro perquè sempre trobo un bar on fullejar-lo i només ho faig a vegades i, tot i que és un diari que no m'acaba de fer el pes, m'agrada saber que existeix i que continuarà convivint i sobrevivint junt amb altres diaris locals i comarcals, públics o privats, per això que deia que la premsa propera és important encara que sovint en llegir-la dóna la sensació de que no hi ha notícies per explicar. I vet-ho aquí la sorpresa amb aquesta sensació de que no tenim notícies: Hi ha una secció, la xarxa ripollesa em sembla, on destaquen webs i blogs de gent del ripollès i avui hi sortia jo. Bé, el meu blog, l'aumaria! I me n'he adonat perquè sortia l'article anterior amb la foto de la família perfecta. És clar, en veure la foto de família al diari m'he espantat! He pensat en l'acudit d'aquell que sempre mira les esqueles al diari a veure si hi surt! No cal dir que si ha sigut una sorpresa és perquè jo no en sabia absolutament res que ho publicarien, i que tampoc anava signada la ressenya per cap periodista ni cap col·laborador ni res de res. I he tornat a pensar: Poca feina! i també que molts col·lectius i associacions a vegades fan coses que necessiten prou difusió i ni en parlen... o que a vegades del no res en fan grans titulars i n'omplen pàgines. Però vaja, ja he tingut anècdota per tota la setmana i algun comentari al fèisbuc! Ara no sé si cal que els enviï un comunicat donant-los les gràcies per fer difusió del meu blog o si ja es molestarà algú de la redacció a entrar o llegir-me una altra vegada i pugui veure que els n'estic tant agraït que els dedico un article. Ah! sí, i també he pensat en la competència digital del mateix diari, que curiosament fa poc em van demanar si podien publicar en la secció d'opinió un meu article sobre el mobbing rural (i ho van fer corregint-ne l'estil sense avisar ni res) i que potser per això els del ripollès han decidit aquesta setmana "promocionar" l'aumaria! En fi, que ni aquest humil espai a la xarxa d'internet ni els periòdics locals tindran més difusió per molt que els uns parlem dels altres, que... De bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel!
Avui fullejant el diari (o setmanari)"El Ripollès" m'he trobat una sorpresa. No el compro perquè sempre trobo un bar on fullejar-lo i només ho faig a vegades i, tot i que és un diari que no m'acaba de fer el pes, m'agrada saber que existeix i que continuarà convivint i sobrevivint junt amb altres diaris locals i comarcals, públics o privats, per això que deia que la premsa propera és important encara que sovint en llegir-la dóna la sensació de que no hi ha notícies per explicar. I vet-ho aquí la sorpresa amb aquesta sensació de que no tenim notícies: Hi ha una secció, la xarxa ripollesa em sembla, on destaquen webs i blogs de gent del ripollès i avui hi sortia jo. Bé, el meu blog, l'aumaria! I me n'he adonat perquè sortia l'article anterior amb la foto de la família perfecta. És clar, en veure la foto de família al diari m'he espantat! He pensat en l'acudit d'aquell que sempre mira les esqueles al diari a veure si hi surt! No cal dir que si ha sigut una sorpresa és perquè jo no en sabia absolutament res que ho publicarien, i que tampoc anava signada la ressenya per cap periodista ni cap col·laborador ni res de res. I he tornat a pensar: Poca feina! i també que molts col·lectius i associacions a vegades fan coses que necessiten prou difusió i ni en parlen... o que a vegades del no res en fan grans titulars i n'omplen pàgines. Però vaja, ja he tingut anècdota per tota la setmana i algun comentari al fèisbuc! Ara no sé si cal que els enviï un comunicat donant-los les gràcies per fer difusió del meu blog o si ja es molestarà algú de la redacció a entrar o llegir-me una altra vegada i pugui veure que els n'estic tant agraït que els dedico un article. Ah! sí, i també he pensat en la competència digital del mateix diari, que curiosament fa poc em van demanar si podien publicar en la secció d'opinió un meu article sobre el mobbing rural (i ho van fer corregint-ne l'estil sense avisar ni res) i que potser per això els del ripollès han decidit aquesta setmana "promocionar" l'aumaria! En fi, que ni aquest humil espai a la xarxa d'internet ni els periòdics locals tindran més difusió per molt que els uns parlem dels altres, que... De bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel!
dilluns, 9 / febrer / 2009
la familia -perfecta- (?)
Vull felicitar i encoratjar a tots aquells del meu entorn que en moments com els que vivim van decidir, o decidiran, o estan decidint fer una família! Quin braó i quins pebrots s'han de tenir! Enhorabona a totes i a tots. Jo que sóc juganer de mena em comformo en imaginar, inventar la meva pròpia família... Arran d'un exercici per a uns assajos he (re)fet aquesta foto, i ben mirat trobo que fa prou goig. Egocèntric? Narcisista? Egòlatra? Tot el que volgueu... Això no passarà mai, però a les fotos de família, amb el temps, uns es van assemblant més als altres, fins i tot les parelles! Ara ja podré posar la foto a la cartera i ensenyar a tothom, ben orgullós, la foto de família amb la dona i la canalla... Què? a qui s'assemblen més els menuts? al pare o a la mare? hehehehe...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
