dimecres, 27 d’agost del 2008
agost, dolç, tranquil i calmat agost
Després d'un feliç i moooolt productiu, calurós i esgotador final de juliol per les terres de l'Ebre (encara és hora que tingui fotos com déu mana, vull dir fotos mentre actuàvem, i quan les tingui crec que no tindré esma per penjar-les) entrava l'agost amb un propòsit ben clar: No fotre res! I és que aquest ha sigut el meu primer agost de la vida sense pencar. No he fet unes vacances com cal, amb viatget inclòs perquè la butxaca no m'ho permet. No tinc ni un duro, i què?
El gustàs de quedar-se a Ribes, desvagat, en família i amics i sense cap altra preocupació que rumiar com me'n sortiré quan arribi el setembre, no es paga ni amb tot l'or del món. Com sempre hi ha hagut les festes majors habituals. La de Ribes passada per aigua i no només per la pluja, l'he trobada ben aigualida, poc organitzada i gens de qualitat, malgrat algun bon ball i un fart de gent als actes. Potser són coses de l'edat, o que potser estava massa desvagat.
També vaig fer una mica d'espionatge artístic al Mercadal del Comte Guifré, a Ripoll, on res em va sobtar ni em va entusiasmar especialment. Dic això d'espionatge artístic perquè sembla que hi ha alguna proposta de futur per a més endavant i si cal ja ho aniré explicant. També hi ha hagut trobades amb en Pérez per parlar de més projectes(de feina?). A casa hi ha un ambient espectacularment acollidor. Els pares jubilats, amb una cara de salut com mai, agradables i il·lusionats. Els nebots han passat també molts dies a Ribes i es fan notar: Dónen una alegria especial... ja se sap, la canalla (dels altres) sempre creen bon ambient. I amb tot encara m'ha vagat de continuar amb les excursionetes combinades amb les ressaques de festes majors que, com aquell qui no ha deixat mai l'adolescència, sense voler ni saber com et fan tornar a casa de dia! No cal que us digui en quin estat ni d'on venia, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
i doncs perquè són sinó les vacances si no és per no fotre res?
i tu saps el que donaria la gent per poder passar-les on les has passat tu i per passejar-se per aquell bé de déu de muntanyes?
La primera foto és la felicitat personificada!
un petoNÀS!
Quines combinacions tu també, que no es pot estar a missa i repicant, home. Però bé, has sobreviscut per explicar-ho, oi? Això ja és prou.
Quina pau respiren les fotos...Això és aliment pel cor!
Disfruta-ho!
les vacances hauríen de ser per no fer res de res de res! és que ens agrada complicar-nos la vida!
Publica un comentari a l'entrada