dijous, 9 de desembre de 2010

Ara sí que ve... (que bé? no ho sé pas)




A vegades les idees cauen quan menys te les esperes, a vegades per més que t'hi escarrassses no trobes res de res, altres vegades fa temps que hi barrines sense pensar massa què en faràs de tot allò que has rumiat. I una mica és això el que m'ha passat amb el "Poema de Nadal", el tenia al cap fa temps però no trobava què fer-ne. Aquest any vaig llançar la proposta a una colla de músics amics i de seguida es van engrescar amb la bogeria del muntatge. La veritat és que a hores d'ara em sembla que ells estan més entusiasmats que no pas jo i, tot i que sé que estaré molt ben acompanyat per uns músics de luxe, tinc aquella sensació de llançar-me al buit jo solet... tot i que això també respon a la meva filosofia de no emprenyar als altres ni putejar ni deixar taques després d'un suïcidi, encara que en aquest cas sembli una contradicció quan es tracta de presentar un espectacle en públic! Bé, no patiu, que segurament no n'hi ha per tant. El cas és que ara tinc aquella caguera de no saber on collons m'he ficat, i aquella sensació de no retorn, una barreja de satisfacció i acolloniment.
I un no saber gaire què dir... Au, bones festes!

3 comentaris:

zel ha dit...

feinadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, això ve! sort!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

elur ha dit...

Serà un èxit, com si ho veiés!!!

Ànims i mooooooooooooolta merda, guapo!!!!!

PetoNassos!!!!

Deric ha dit...

Molta merda!