ara ve nadal...

Tot i que no m'agrada això d'avançar les coses, i que hi hagi ambient nadalenc un mes abans, com que fa dies que jo ja estic ennadalat i que, entre les rampoines que el meu odiat Diògenes em guardava per ves a saber quins racons empolsinats de l'estudi, hi he trobat aquest dibuixet que vaig fer fa ja molts d'anys, quan encara per nadal es respirava una il·lusió autènticament especial, he decidit compartir-la i fer un petit article.
Estic ennadalat, deia, perquè estic preparant un petit espectacle "poeticomusiconadalenc", si cal quan convingui ja en faré cinc cèntims, i no sé si tindré esma per fer la felicitació que cada any faig i envio (algunes per correu convencional, sí, el d'enganxar segells de tota la vida) a la gent que aprecio i estimo. Així és que tampoc seria la primera vegada que reciclo un dibuixot per a ocasions com aquesta i encara que no sigui una bona excusa, el cartellet per la moguda de la qual us deia que estic ennadalat, ja podrà servir també com a postaleta, no? suposant que faci el cartellet,és clar!
Vaja, que xerro molt i no dic gaire res, deu ser que estem en campanya electoral i m'assemblo als nostres polítics... xerren, xerren, xerren i enraonen mol poquet!
I bé, com que quan això ja estarà penjat serà el dia del meu aniversari (au maria que ja en tinc 38!) aprofito per saludar i felicitar -i compadir-me de la gent que diu que els sap greu fer anys- a tots els sagitaris i sagitàries! Per molts anys! Demà deu ser aquell dia que la gent que tens al "feisbuc" i que mai et diuen ni ase ni bèstia em deixaran un missatge. No m'ho diran a la cara, no!