El Petit Despuig

Ha sigut un plaer (altra vegada, i ja en van tres) ser a Tortosa treballant amb Tamquam Espectacles per la Festa del Renaixement! En aquesta ocasió, a les nits, vam repetir una proposta de fa dos anys, "Molt soroll per no res" de William Shakespeare, adaptada i dirigida per Marga Julià, i he de dir que pel meu parer l'obra ha crescut en tots els aspectes. Els matins i les tardes, mentre una part de la companyia feia dos espectacles de carrer, la resta vam estar actuant a l'església de la Reparació fent un espectacle familiar que pretenia acostar la figura de Cristòfor Despuig al públic més menut que assistia a la festa, "El petit Cristòfor Despuig", mostrant un nen rebel contra el seu preceptor, que còmicament pretenia inculcar-li certs hàbits i costums que el jovenet Cristòfor mai va voler comprendre. Ens ho hem passat bé fent el petit Cristòfor i vull felicitar a tots els companys d'escena per la feina que vam fer i pel fart de riure i perquè tot i els dubtes que teníem al començament es van esfumar quan vam veure al públic aplaudint i rient a cada funció!
Navegant per la blogosfera he trobat la proposta de Jesús M. Tibau, de fer un homenatge a Cristòfor Despuig en motiu del seu 500 aniversari i aprofitant l'avinentesa m'hi he volgut afegir tot fent el tafaner també a altres blogaires que també ho han fet. Han passat 500 anys, però d'alguna manera encara són ben vigents les paraules de Despuig! Entre algunes "perles" que es poden llegir als "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" per que us en feu una idea, s'hi poden llegir:
"No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball..."
"...per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, zelen la veritat i per fer gloriosa la seva pròpia nació no dubten d'escriure mentides i això tan en el poc com en el molt... ...quasi tots els historiògrafs castellans estan en el mateix de voler anomenar a Castella per a tota Espanya..." [Col·loqui Segon]
"...catalans que a cada pas els passen per llengua tractant-los de deslleials, de rebels, de comuns i d'altres mil improperis que cert és cosa insuportable per a tan honrada nació i així em meravello com poden sofrir els de Catalunya tals llibres i no procuren que siguin cremats tots..." [Col·loqui Cinquè]