el Ripollès és un setmanari

Sempre he cregut que la premsa comarcal és un bon mitjà tan d'informació com divulgador i fins i tot dinamitzador per a un territori reduït. Fa uns anys jo mateix m'encarregava junt amb un o una periodista d'un butlletí trimestral que editava l'ajuntament de la meva vila, "La gaseta de Ribes", que després de sobreviure amb un altre format (i una altra filosofia) l'etapa de mossèn Robiró -perdó, alcalde volia dir-, finalment l'actual grup de govern devia decidir prescindir-ne i mai més se n'ha sabut res. De l'exalcalde tampoc, gràcies a déu. La veritat és que a vegades costa trobar notícies rellevants o importants, o temes a tractar en profunditat, o trobar col·laboradors i persones amb prou criteri que se n'encarreguin i que facin la feina. I també és fàcil creure que el cost de tot això no compensa i que més val gastar-se'ls plantant geranis o pensaments, que tot sigui dit també fan molt maco. Però els pensaments són molt més bonics als cervells dels humans que no plantats en unes impersonals jardineres (ductilbenito per exemple) i si més no, encara que sigui des de l'àmbit local, un diari o una revista, un butlletí o un fulletó informatiu deixen expressar aquests pensaments i cultivar-ne d'altres i de pas creen opinió i de rebot potser també més gent amb criteri (d'aquella que costa de trobar). Suposo que altres ajuntaments de pobles tan o més petits que Ribes segueixen editant una periòdic local, sigui digital o de paper perquè saben que malgrat l'esforç i el cost que pugui generar és molt important tenir la població informada i fer-los partíceps de la vida social i política del municipi, encara que sigui amb una eina fedatària que a voltes només serveix d'arxiu popular i que estigui realitzada per afeccionats.
Avui fullejant el diari (o setmanari)"El Ripollès" m'he trobat una sorpresa. No el compro perquè sempre trobo un bar on fullejar-lo i només ho faig a vegades i, tot i que és un diari que no m'acaba de fer el pes, m'agrada saber que existeix i que continuarà convivint i sobrevivint junt amb altres diaris locals i comarcals, públics o privats, per això que deia que la premsa propera és important encara que sovint en llegir-la dóna la sensació de que no hi ha notícies per explicar. I vet-ho aquí la sorpresa amb aquesta sensació de que no tenim notícies: Hi ha una secció, la xarxa ripollesa em sembla, on destaquen webs i blogs de gent del ripollès i avui hi sortia jo. Bé, el meu blog, l'aumaria! I me n'he adonat perquè sortia l'article anterior amb la foto de la família perfecta. És clar, en veure la foto de família al diari m'he espantat! He pensat en l'acudit d'aquell que sempre mira les esqueles al diari a veure si hi surt! No cal dir que si ha sigut una sorpresa és perquè jo no en sabia absolutament res que ho publicarien, i que tampoc anava signada la ressenya per cap periodista ni cap col·laborador ni res de res. I he tornat a pensar: Poca feina! i també que molts col·lectius i associacions a vegades fan coses que necessiten prou difusió i ni en parlen... o que a vegades del no res en fan grans titulars i n'omplen pàgines. Però vaja, ja he tingut anècdota per tota la setmana i algun comentari al fèisbuc! Ara no sé si cal que els enviï un comunicat donant-los les gràcies per fer difusió del meu blog o si ja es molestarà algú de la redacció a entrar o llegir-me una altra vegada i pugui veure que els n'estic tant agraït que els dedico un article. Ah! sí, i també he pensat en la competència digital del mateix diari, que curiosament fa poc em van demanar si podien publicar en la secció d'opinió un meu article sobre el mobbing rural (i ho van fer corregint-ne l'estil sense avisar ni res) i que potser per això els del ripollès han decidit aquesta setmana "promocionar" l'aumaria! En fi, que ni aquest humil espai a la xarxa d'internet ni els periòdics locals tindran més difusió per molt que els uns parlem dels altres, que... De bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel!