Avui fullejant el diari (o setmanari)"El Ripollès" m'he trobat una sorpresa. No el compro perquè sempre trobo un bar on fullejar-lo i només ho faig a vegades i, tot i que és un diari que no m'acaba de fer el pes, m'agrada saber que existeix i que continuarà convivint i sobrevivint junt amb altres diaris locals i comarcals, públics o privats, per això que deia que la premsa propera és important encara que sovint en llegir-la dóna la sensació de que no hi ha notícies per explicar. I vet-ho aquí la sorpresa amb aquesta sensació de que no tenim notícies: Hi ha una secció, la xarxa ripollesa em sembla, on destaquen webs i blogs de gent del ripollès i avui hi sortia jo. Bé, el meu blog, l'aumaria! I me n'he adonat perquè sortia l'article anterior amb la foto de la família perfecta. És clar, en veure la foto de família al diari m'he espantat! He pensat en l'acudit d'aquell que sempre mira les esqueles al diari a veure si hi surt! No cal dir que si ha sigut una sorpresa és perquè jo no en sabia absolutament res que ho publicarien, i que tampoc anava signada la ressenya per cap periodista ni cap col·laborador ni res de res. I he tornat a pensar: Poca feina! i també que molts col·lectius i associacions a vegades fan coses que necessiten prou difusió i ni en parlen... o que a vegades del no res en fan grans titulars i n'omplen pàgines. Però vaja, ja he tingut anècdota per tota la setmana i algun comentari al fèisbuc! Ara no sé si cal que els enviï un comunicat donant-los les gràcies per fer difusió del meu blog o si ja es molestarà algú de la redacció a entrar o llegir-me una altra vegada i pugui veure que els n'estic tant agraït que els dedico un article. Ah! sí, i també he pensat en la competència digital del mateix diari, que curiosament fa poc em van demanar si podien publicar en la secció d'opinió un meu article sobre el mobbing rural (i ho van fer corregint-ne l'estil sense avisar ni res) i que potser per això els del ripollès han decidit aquesta setmana "promocionar" l'aumaria! En fi, que ni aquest humil espai a la xarxa d'internet ni els periòdics locals tindran més difusió per molt que els uns parlem dels altres, que... De bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel!

6 comentaris:
No sé si felicitar-te o no... a tu t'ha fet gràcia o no? home, com a mínim podrien haver-t'ho dit uns i respectar-te el text els altres... si és que...
Va, et felicito! jeje
PetoNàs!!!
O potser és perquè els mitjans comunicatius no fan ressò del que realment succeeix al carrer, es decanten per les maniobres de la politiqueria en general, i la gent prefereix llegir en primera mà afectada, les notícies fresques i Al dente, dels que som els veritables protagonistes del gran teatre de la quotidianitat.
A mi concretament, i no els conec en persona, tan aquests del setmanari com els del Ripollès digital, tampoc em fan massa el pes. Però bé, fan la seva tasca. Salut.
Sí, la veritat, comunicar-t'ho hauria sigut tot un detall. d'això en viuen molts!
Home, un email no hauria estat de més, tot i que, quan publiquem qualsevol cosa a la xarxa ja sabem que es converteix en pública immediatament...
Senyor Eudald... es pot saber on es fica? ;P
Espero que ben disfrutis de la primavera! PetoNassos!!!!
Publica un comentari a l'entrada