mobbing rural

Una vegada més entra a debat l'eterna discussió entre poble i ciutat. A mi, arriba un moment que, tot això em fa podrir! Cartes als diaris, programes de televisió, diaris comarcals dels de paper de tota la vida i dels digitals de la vida moderna, i un munt de mitjans de comunicació han tornat a obrir la caixa dels trons. Fins i tot en Cuní -matins.sí, matins.no- en fa ressò!
Penso que gent intransigent n'hi ha a la ciutat, al camp, a la univeristat i a les fàbriques, n'hi ha de rics i de pobres, com dirien en castellà "en todas partes cuessen habas"! També n'hi ha de mal educats a tort i a dret. Més o menys deuen ser els mateixos que a ciutat no suporten el soroll dels avions (dels aeroports que ja hi eren quan es van fer o comprar la caseta just al costat) com els que no suporten la pudor dels porcs, les esquelles dels cavalls o el cant del gall de bon matí (que també ja hi eren fa anys i panys, molt abans de comprar-se o fer-se la caseta just all costat). Fa gràcia tot plegat: Mobbing rural, un altre terme per als periodistes, per al polítics, per les tertúlies...
Deixeu-me ser mal educat a mi també, només una mica, necessito esbravar-me:
Aneu tots plegats a prendre pel cul amb les vostres falòrnies, les vostres queixes i les vostres manies. Quan jo vaig a ciutat i segons quines coses em molesten, si em queixo, qui em fotrà cas? És normal que alcaldes i altres polítics, mitjans de comunicació i periodistes li cardin tant de cas a un puto desgraciat que ha aconseguit que un pobre pagès hagi d'encintar les esquelles perquè el molesten per dormir les nits del cap de setmana? Que se'n vagi a estiuejar dins una cova, collons! I encabat ens diuen als de poble que sort en tenim de la gent de segona residència, que si també vivim d'aquesta mena de turisme... Una puta merda: la única cosa que han fet ha sigut putejar el paisatge amb urbanitzacions innecessaries, i insostenibles per a molts ajuntaments, portar mal humor i baralles amb les seves queixes estúpides i infantils, vénen quan els convé o quan no saben on dar-la i no aporten res a la vida de poble. Res. Que ja porten la carmanyola de casa i la compra l'han fet al súper on compren habitualment! Simplement, ves a saber per quins set sous, es creuen tenir uns drets i uns privil·legis que mai a ningú abans els havia passat pel cap de reclamar. Fins i tot els emprenya que el campanar toqui campanes! La puta mare que els va parir a tots plegats! Tant de bo tinguin malsons una bona temporada, i somiïn vaques voladores cagant-se sobre del seu cap, gallines escandaloses amb esquelles, i campanars/torres de control amb aterratges d'avions eixordadors amb repic de campanes!
Si els agrada la natura sense pudors, sense sorolls i sense les molèsties que els puguin ocasionar les quotidianitats silvestres i rurals... és que no saben què és la natura! I el que han d'aprendre d'una puta vegada és que no poden anar tocant els collons allà on van amb les seves dèries ni fer canviar hàbits, costums, maneres de treballar i viure dels altres. Repeteixo: no sé perquè perdem més temps fent-los cas!