dijous, 20 de novembre de 2008

ara ve nadal



Continua la crisi aquesta dels cèntims del món mundial, quan els ajuntaments no perden el temps i a principis i mitjans de novembre ja tenim un fart de llums histèrics per guarnir (diuen) que s'encendran per fer el Nadal més càlid, més entranyable, més nossequè... La qüestió és que gasteu, que gastem, que gastin, que gasti ella, que gasti ell, que gastis tu! Però què collons voleu que gastem si no en tenim? Jo mentrestant em vaig rascant la butxaca on només hi trobo que borra i brins de tabac i segueixo fent la meva. La viu-viu, podríem dir, que la feina no és que escassegi, més aviat és que no n'hi ha... i segueixo rumiant què faré, què no faré, com ho faré. Ara (ja ho deia a l'article anterior) m'he enganxat de mala manera al "feisbuc" i trobo que tot plegat, dat i beneït, és ben trist que la gent, els humans, ens acabem relacionant i comunicant així! Per sort, a part d'alguns menàrguens, no he vist gent que faci servir el llenguatge abreujat que es fa servir sovint per escriure missatges pel telèfon mòbil, i la gent té més cura a no putejar la llengua. Ves que no sigui una bona eina això del "feisbucdelscollons". Engegava el text dient tot això del Nadal, aquesta hipocresia rància de que tot és bonic, que tots som solidaris un cop l'any, que si la felicitat, l'alegria, la salut, els bons propòsits... precisament perquè essent folclòric com sóc, pagà, gens religiós, el Nadal m'agrada però me'l fan avorrir abans del pont de la "Puríssima Constitussióng" a base d'anuncis, de llums, de reclams comercials, d'ornaments que em fan venir vasques fins al punt d'haver de perbocar si veig un "papanuel" o una "mamanuela". En fi, que enganxat al "feisbuc" trobo a faltar la tertúlia de debò, el veure gent cara a cara, el fer coses que no siguin tan virtuals i cibernètiques... El caliu i l'escalfor que no em donaran tampoc el nyigui-nyigui de la musica emprenyadora de nadales adulterades, però també reconeixo que, com qui torna a casa per nadal, al "feisbuc" hi he retrobat gent i també certa il·lusió. Però... més val que toquem de peus a terra que, com el Nadal, tot passa... i qui dia passa any empeny! Potser és la crisi, potser internet, però la gent no surt tant com jo voldria! De moment, ni que sigui per tocar els nassos jo també em vesteixo de Nadal! Que patiu molt bones festes!

5 comentaris:

elur ha dit...

Fem una lliga antiapapanoels?? els podríem "segrestar" tots i la nit del 24 fer una gran foguera. I després despenjar les llums i repartir les bombetes i desmuntar les nadales i fer-ne cançons noves.
El Nadal és tan carregosament insoportable. I que per un dia haguem d'aguantar tota aquesta parafernàlia durant dos mesos!!
M'he posat al fèisbuc, però és que no tinc ni temps per mirar com fununcia!!
Un petoNàs, maco!

Anònim ha dit...

realment tens tota la "punyatera" raó.
Jo odio el nadal, la religio i tot plegat.
I anyoro el contacte amb els amics, amb els amics de fa temps.
m'agradaria tancar els ulls per uns dies i desperatr despres de les punyateres festes de nadal, i del putu consumisme fastigós.
No m'agrada la majoria d tonteries i tradicions d'aquest putu país!!!!

Deric ha dit...

ara ve nadal, matarem el gall... quina crueltat!!!
feisbuc? què li trobes? a mi no m'enganxa!

zel ha dit...

Apa, amb el feisbuk ens fas el salt??? Coi, deixa't gaudir per aquí també!
Que patirem tots les festes...segur!

Mar Roca i Sol ha dit...

Bon Nadal!