diumenge, 10 de febrer de 2008

morfologies



Mira quina gràcia, tu! Uns senyors i unes senyores que no sabien a què dedicar el seu temps, s'han posat a fer un estudi -un gran estudi- per saber les formes predominants de les senyores. D'aquí n'han tret una gran conclusió. Una conclusió que donará per a molt: Per xerrar-ne, per escoltar debats en programes televisius, de ràdio, per omplir revistes, diaris, i sobretot per classifica-nos. Bé, en aquest cas per classificar a les dones. L'estudi conclou que hi ha tres tipus de formes predominants en els cossos de les dones: El cilindre, el diàbolo i la campana. A partir d'aquí miraran que les talles i la confecció de les prendes de vestir (de les senyores, és clar) s'adeqüin a les formes de qui se les ha de posar. Així doncs, les formes descartades per minoritàries s'hauran d'aguantar com ja feien fins ara. I la dona que tingui forma de xampinyó? I la de formatge de bola? I les dones armari?

Una altra qüestió és el sexe que han triat per fer l'estudi. Per la vida política, laboral, social s'està imposant arreu la PARITAT (que com el seu nom indica vé de parida) oi? A l'hora de vestir, fer talles i demanar que es faci roba per a tothom els homes no hi pintem res? O algú d'aquests savis estudiosos no s'ha adonat que si de dones n'hi ha de tres tipus predominants, d'homes n'hi ha pla més?

A mi no em costa massa comprar roba. No em costa, em refereixo, pel què fa a triar (és evident que encara que te la compris de segona mà o al mercat has de pagar...) però sí que em trobo que mai uns pantalons em van a mida de llargada si em van bé de cintura. (això de la cintura és un dir, perquè també costa trobar-ne que no et quedi la trinxa ficada al cul i tant baixos que el botó et rasca el pubis, de manera que t'agradi o no puguis ensenyar la goma dels calçotes amb la marca ben grossa). Quan em compro una camisa, si em corda del coll les mànigues són prou llargues com per fer-ne una coixinera, o bé si em van a mida de llargada, sense que sembli que em poso una camisa de dormir, els botons no els puc cordar. Ja no cal que parli dels jerseis que degudament rentats amb aigua freda queden compactats i no els pot ni aprofitar el meu nebot de tres anyets!

Sincerament, no crec que la mesura de les tres talles "morfològiques" serveixi per a res que no sigui per divertir-nos i riure classificant uns tipus de dones i uns altres. Cosa inútil i desagradable. Els cossos d'homes i de dones són de moltes maneres. Aquí no hem d'acceptar la diversitat? Això no és políticament i socialment correcte? Quan analitzaran la quantitat de bones persones vesteixin com vesteixin i ens deixarem de menjar l'olla per l'aspecte?
_____________________________________________

1 comentari:

despi_na ha dit...

Agraeixo que em facis riure (sobretot el fragment que dius que no et costa comprar roba però....etc)

Estic d'acord amb tu en moltes coses. Cada cop és més difícil trobar roba agradable de mirar, que permeti moure els cos amb llibertat i que tingui un mínim de qualitat.

Però crec que l'estudi antropomètric sí que tindrà utilitat. I si el fan també en països nòrdics on la gent és més alta i paisos orientals on la gent és més menuda encara millor.

Imagino que aconseguiran moltes dades però ho acabaran resumint molt per que no pugin els costos de fabricació dels vestits.

Suposo que la forma que han anomenat “campana” equivaldrà al patronatge que ara es fa per “prenatal”.
La forma “cilindre” servirà per la secció de mides per sobre de la 46 o 48.
I la forma “diàbolo” pot servir per les persones que tenen un cos que s'apropi als cànons de bellesa que la majoria admirem.

Potser caldria que una part dels models “diàbolo” es fessin amb cintura més ample però que es pugui ajustar a la mida de la persona que ho compri.

Una cosa que per mi té molta importància són les “pinces” que serveixen per moldejar els relleus del cos. També caldria recordar com es feien les mànigues antigament que permetien més moviment que les d'ara (o inventar un sistema de teixit elàstic no-calurós per la zona d'aixelles).

Per les llargades de mànigues potser caldria tirar llarg. Sempre les podem escurçar (que no és difícil) o doblegar.

Ah..... T'ha semblat que als homes no se'ls té en compte. Imagino que també ho faran (i ho tindran més fàcil doncs crec que tots els estudis que s'havien fet fins ara havien sigut d'homes)