divendres, 10 de setembre del 2010

Moai

(una proposta de "Relats Conjunts")



Mira que en sou de tanoques! Us vaig avisar... tanta estona al sol no pot ser bona de cap de les maneres. Però vosaltres res, no em vau voler fer cas, i ara esteu mig morts, deshidratats, sense forces i amb la pell socarrada! I aquesta mania d'enterrar-vos amb la sorra de la platja i treure només el cap... No vull veure el ridícul que fareu amb la cara i les espatlles negres i la resta del cos blanc com un llençol! Au Maria, si és que s'ha de ser beneit, eh?
Res, no contesten, vès que no s'hagin mort carbonitzats, que fan molt mala ganya. Com que no foten cas de res... mira que els ho vaig dir: almenys unteu-vos amb pomada d'aquella protectora i poseu-vos un barret... com jo, que no és tant difícil, coi!

20 comentaris:

Deric ha dit...

jajajaja
molt bo!

Sergi ha dit...

Si és que ho diuen arreu, el sol és perillós en aquestes èpoques. I n'hi ha que ni cas!

eudald ha dit...

Deric: jejejeje, molt breu!

Xexu: el sol és dolent sempre... just per carregar energia si en necessites!

petoNassos!

estrip ha dit...

deuen estar carregats de vitamina P (Petrificats)

zel ha dit...

Ja els trobava a faltar, els relats, bonica proposta...

Garbí24 ha dit...

és que en aquell temps...de cremes no n'hi havia!!!!Però tossuts ja ho eren

kweilan ha dit...

Molt divertit!

McAbeu ha dit...

Jo tampoc puc entendre que hi troben d'estar-se torrant al sol, hores i hores. ;-D

Ada ha dit...

Jajaja!!! Molt addient a aquesta època, clar! i no t'oblides de la sombrilla! ainssss... si és que aquesta joventut, acabaran tots socarradets!
un saludet

Mireia ha dit...

si més no un parasols. és que n'hiha que no volen creure...

Jordi Casanovas ha dit...

factor de protecció dos mil els calia

montse ha dit...

jajaja
cal portar sempre una bona crema protectora per si de cas.

Anònim ha dit...

plas plas plas plas!! jajajajajajaa m'ha encantat! trobo que el llistó està alt, en aquesta nova edició!

Elfreelang ha dit...

Pobrets! ja se sap que el sol....sense protecció és molt dolent:-))

La Meva Perdició ha dit...

Aprecio comprovar que l'estupidesa a que es pot arribar per lluir un bronzejat més enllà dels límits de la prudència no n'és exclusiva dels humans. ^_^

Nets de Junh ha dit...

Esta vist que per més gran que es tingui el cap no es senyal de més prudència....molt original!

fanal blau ha dit...

un relat amb un punt d'humor molt simpàtic!
Bona pensada!

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je, molt bo, aquest humor m'agrada!

lolita lagarto ha dit...

mira que en són de gamerusos..!
un relat amb sentit de l'humor i molt aconseguit!!

Danilsan ha dit...

I segur que s'hi han cagat els ocells. Devia córrer la veu i les aus migratòries feien una mica de volta per deixar el regal!

M'ha agradat molt. I no coneixia aquest bloc. Apa, salut!