consultes sobre la independència...

Com no podia ser d'altra manera, la vall de Ribes també vol fer sentir la seva veu en tota aquesta moguda de les consultes per la independència de Catalunya. D'ençà del cas "Arenys" un fart de pobles s'han movilitzat per organitzar la seva consulta. Segurament molts han engegat esperonats per algun partít polític, desenganyem-nos, tot i els intents de voler-ho desvincular dels partits. Això sí, colors polítics al marge, un pilot d'alcaldes i regidors s'han interessat per la proposta arreu de Catalunya encara que curiosament no s'hagin posat d'acord en aprovar la moció presentada als ajuntaments de la mateixa manera. Així doncs és normal que regidors d'un mateix partit en un ajuntament votin a favor de la moció, en d'altres s'abstinguin o bé aquell dia no apareixin pel ple, o bé votin en contra, fins i tot independentment del que els hagi suggerit el seu partit. Vet-ho aquí l'exercici democràtic i la demostració que no és ben bé una estratègia d'uns quants polítics. I si ho és... hi ha un fart de regidors que en aquest cas actuen a nivell personal. El que sí que em sembla interessant és que la població es bellugui una vegada més per una causa prou noble com és el dret a decidir i de moment la majoria d'ajuntaments donen suport a la moció i a les entitats i coordinadores que volen organitzar una consulta al seu municipi. Com sempre que s'entra en aquest debat hi ha veus en contra i que s'arranquen la pell només de sentir-ne a parlar. Independència? Un debat que surt sovint però que mai els nostres polítics i governants acaben de posar sobre la taula. Por? Davant la "desafecció" a la classe política de que tant es parla últimament, són els mateixos partits els que haurien de tenir por que una societat civilitzada pugui moure masses per fer una petita consulta. Societat civilitzada, d'un país que pretén ser-ho, però on encara sembla una barbàrie fer-se segons quines preguntes... Donant un cop d'ull als comentaris que fan els lectors en fòrums, feisbucs, noticiaris digitals i altres llocs de la xarxa hom pot veure com és d'inquietant una consulta no vinculant (és a a dir, que no canviarà el nostre estat actual) quan una de les màximes preocupacions si algun dia Catalunya arriba a ser independent de l'estat espanyol, no és ni més ni menys que: -què en farem del Barça? I és que la religió majoritària d'aquest racó de món encara pesa massa! Altres comencen a dir bestieses, tant dels que hi estan a favor com dels que hi estan en contra, i ratllen l'insult si no es maltracten directament. En l'anonimat tot és més fàcil, és clar... A la vida real la gent a qui se li'n pixa això de la independència, quan els parles de les consultes et diuen que ja era hora que algú fes alguna cosa, i els que no volen la independència són capaços de convènce't amb quatre crits comptats sobre la immensitat de factors positius i favorables per seguir dins l'estat espanyol, però aquí s'ha acabat el debat... que al cap i a la fi, el ciutadà no hi pot fer res, que són els polítics que ho han de debatre. I en definitiva, com que no ho fan, ja els està bé així. Aquests dies, amb les notícies que van sortint, em pregunto si algú en pendrà nota de tot això. A hores d'ara 165 municipis ja han anunciat que el dia 13 de desembre convocaran els ciutadans a les urnes. Si un país on creixen les consultes com bolets, on cada poble és capaç de movilitzar una part de la població, ja no per fer les consultes si no per organitzar-les i que els mateixos consistoris en ple aprovin donar-hi suport, si es pot fer moure la massa per anar a dipositar un sobre dins una urna, prescindint de que ho hagin proposat els governs de torn o no, si els mitjans de comunicació no tenen cap altra opció que fer-ne ressò, si les dones i els homes del país estem donant una lliçó de maduresa democràtica als nostres governants, si tot això és un toc d'atenció a aquesta "desafecció" a la classe política ara una mica maquillada per tot d'escàndols de corrupció... Com no hem d'arribar a convèncer que això va de debò i que, per molt que una constitució d'un estat no ho permeti, que per molt que un estatut no avali aquestes propostes, per molt que altres ho estiguin intentant per vies menys pacífiques, per molt que qualsevol tribunal ho condemni, tenim el dret de fer sentir la nostra veu? Aquí, els polítics no podran fer com qui ha sentit a ploure, ni els més agosarats diran allò de que de bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel o que tenen l'orella a cal ferrer, i allà, si després de tota aquesta moguda encara tenen pebrots, que no es facin el sord, tot dient-se entre ells "a palabras necias oídos sordos". Em pregunto si tot això servirà de res, però jo també estic "desafeccionat" i sempre m'he estimat la meva terra, la meva llengua i la gent que hi viu i els nostres costums més particulars. Així doncs beneeixo aquestes iniciatives i hi participo activament. Em sento orgullós d'emmerdar-m'hi. Tant de bo siguem capaços de tocar el crostó a uns quants i que algú consideri l'esforç de tanta gent que emmig de la globalització encara parlem d'identitat i de "coses nostres" sense que ens tremoli el pols ni amb la por de fer el ridícul. I aquesta vegada no aniré a les urnes per exercir i reivindicar el meu dret a vot, aquesta vegada aniré a votar convençut que jo també tinc el dret a decidir!