La senyora Truja sortia cada dia un parell de vegades per treure el gos a pixar i cagar. Ella, tota modesta, es dedicava a passejar tranquilament pel carrer major. Li era còmode i pràctic: Només havia de sortir de casa i deixar que el seu gosset anés per on volgués allà on arribava la corretja extensible (aquella mena de cordills que s'estiren i s'arronsen). El gosset de la senyora Truja tenia predil·lecció pel carrer major. Allà trobaba racons i raconets en les entrades de les cases, en els replans dels aparadors, a les portes de les botigues i vora les jardineres més noves del poble. La senyora Truja estimava tant el seu gos que, a banda d'abrigar-lo amb jerseiets de llana a l'hivern, deixava que fes tranquilament les seves feines allà on més se sentia a gust. No importava si tothom ho podia veure, si podien veure aquests moments d'intimitat que tenim els humans a l'hora de pixar o cagar relaxadament, perquè la senyora Truja i el gos estaven al marge de tot el que passés al seu voltant. N'estaven tant al marge que la senyora Truja semblava encantada en veure com com el seu gosset anava escampant el seu rastre, líquid i sòlid, pels carrers amb total naturalitat i, com és natural, orgullosa de les seves tifes i pixarades, allà les deixava per que tothom les pogués contemplar i gaudir-ne.
Massa bonic per que només sigui un conte! La molt bruta, la senyora Truja, és ben real. Sembla mentida com un gos tant petit, un mitja merda, un llepaesquerdes, pugui anar embrutant el carrer! I ella, la molt truja, que es para a cada lloc on a ell més li plau. I ningú (ni jo mateix que la trobo gairebé un parell de cops al dia) és capaç de dir-li el que és: Una Truja!
PD: LLEPAESQUERDES= llepafigues, menjapatates, escuraxones...
_____________________________________________
2 comentaris:
Adiu,
ai botat un liam de mon joèb vers lo teu. Trobe 'quela fotò fòrça plasenta.
Bona continuacion
Adiu,
He arribat fins aquí des del web de Joan-Pèire. El mon és ben petit. Sobretot a la xarxa.
Publica un comentari a l'entrada