dijous, 9 de juny del 2011

visió estereoscòpica

Quina gràcia fer aquest experiment amb una imatge d'un mateix! Què voleu que us digui, jo no estic avesat a veure'm en tres dimensions (a banda del mirall i la imatge sempre la veiem invertida) i si l'efecte ja em sembla prou espectacular amb qualsevol altra foto, amb un autorretrat fa mitja basarda... Digueu-me narcís si voleu, però m'ha fet gràcia provar-ho i m'he tirat unes fotos i tot i que no són gaire bones l'efecte es veu la mar de bé, m'he espantat i tot!

Es tracta de mirar just al mig de les dues imatges i mica en mica anar enfocant creuant els dos ulls, com quan un mira guenyo, fins que aconseguim juntar les dues imatges en una de sola al mig. Després una mica de concentració i un últim esforç per enfocar per fer nítida aquesta nova imatge i em veureu en tres dimensions! Sembla que el nas em surti de la pantalla! Si podeu mantenir enfocada la imatge i bellugueu el cap lleugerament de costat encara veureu molt millor l'efecte de tres dimensions!



Per fer l'experiment és tant senzill com fer dues fotos iguales, desplaçant la càmera uns cm. l'una de l'altra, o bé fer la mateixa foto a l'hora amb dues càmeres de costat més o menys separades, de manera que en variem l'angle!

2 comentaris:

neus ha dit...

De moment he agafat mal de cap :P ara, de guapo t'hi veig igualment, è?! però jo amb aquestes coses sóc negada, encara no he sigut mai capaç de veure un dibuix en 3D en aquells famosos contes!

neus ha dit...

ai! petoNassos! molts!