dissabte, 16 de febrer del 2008

Tatuatge (jo també, tu tampoc)

una nova proposta de RELATS CONJUNTS


Sabies que odio els tatuatges. M'havies demanat un fart de cops que et dibuixés alguna cosa per tatuar-te i t'havia dit sempre que no. Que m'agradava la teva esquena neta, llisa, suau, amb totes les seves corves i amb el color natural de la teva pell, pàlida, carnosa. Podria fe-t'hi mil dibuixos, pintar-la, decorar-la. Però un tatuatge no. No hi vull res permanent i encara menys un dibuix meu. Calia robar-me d'amagat el meu arbre? De debò pensaves que un cop estigués fet m'agradaria?
Al final t'havies de sortir amb la teva, perquè és el teu cos, perquè és la teva pell i ningú hi pot ficar cullerada en les teves decisions. Però l'arbre és meu, el dibuix és meu i només meu i l'hauriem pogut compartir de moltes altres maneres.
Em sento estafat, enganyat i traït. Ara no vull compartir res més amb tu. Res. M'has fallat. Però sàpigues que no en tindràs l'exclusivitat. El dibuix és meu i jo no volia que es convertís en tatuatge. Mai més et miraré l'esquena i potser ni a la cara si ets capaç d'aguantar-me la mirada després d'aquestes ratlles. Com les fulles d'aquest arbre, que cauen volen, es podreixen i desapareixen, amb el seu espectacle de llum i de colors, la nostra relació ha caducat. No és que l'arbre es despulli per que arribi la tardor, no. L'arbre és mort. Ara jo també el duré a l'esquena. L'arbre i moltes altres coses que m'hi aniré tirant.

20 comentaris:

zel ha dit...

Glups! Contundent i provocador, nano, molt bo, pel meu gust!

Enhorabona, tocat per la inspiració!
Salut!

samain ha dit...

Molt bo! Visceral declaració de final de relació, de mort de mirades...
;)

Jordi Casanovas ha dit...

que dur, quina esbrocada... bon relat.

Boira ha dit...

Oh! Molt dur...M'ha agradat molt, que fort acabar una relació per un tatuatge, oi? Una relació intempestiva...

Una abraçada

Sergi ha dit...

Que dur, les coses ben clares, ja veig. De dur que és, t'ha quedat ben creïble, i per tant, t'hem de felicitar, bon relat nano.

neus ha dit...

Aquí, aquí! a demostrar caràcter, què coi! si és que t'ha robat!!!!!! hoooooooooooooooome, que ja està bé!

Un relat boníssim, quin mal fer-te el tatoo en tan poc temps, no? i per cert... potser massa amunt, no? que no se't veu el final d'esquena... garrepa!!!! jejejejjejejejje...

(he dormit poques hores i les toies del Barça estan guanyant i mira... així estic)

efe ha dit...

I tot per un tatuatge. Com som, com som.

eudald ha dit...

ZEL, moltes gràcies... bon senyal si tu el trobes bo!

SAMAIN, potser una mica visceral, sí, però encara no toco el gènere "sang i fetge"... tot arribarà!

JORDI, l'esbroncada dura? massa poc....

BOIRA, bona deducció... intempestiva però s'acaba. Potser era massa intensa?

XEXU, gràcies... de vegades sóc més clar, d'altres més ambigu

ELUR... Garrepa jo? el final de l'esquena diu... diguem les coses pel seu nom!! Em vols veure el CUL? potser en un altre relats conjunts que m'ho suggereixi!

EFE, som molt especials. El tatuatge potser només és la garrafa, el diluvi o el raig a pressió que fa vessar el got! (potser també sóm una mica exagerats..)

Anònim ha dit...

Dur, però molt ben relatat. M'ha agradat.

Anònim ha dit...

Seré original i diré que el relat és dur! I també dient que t'ha quedat molt bé :)

Veig que l'Elur vol una segona part :P

Anònim ha dit...

Molt bé. Què és això de trencar la confiança i esperar que no hi hagi conseqüències? Trobo que, com es comenta, podries fer una segona part on la parella tatuada comença a vomitar els defectes del protagonista-narrador.

Se m'acut (en un moment d'inspiració divina) que el relat es podria definir com a dur. I molt bo!

Salut!

neus ha dit...

home Eudald... doncs ja parlaré amb els administradors de relats conjunts! jejejejeje

bon dia!!

Tocat del cargol ha dit...

I si no, que pagui drets d'autor!

Com diu la majoria, durillo i contundent, però és que s'ho val!

Salut!

Barbollaire ha dit...

Dur, directe...
La mort d'una relació per culpa de la bellesa...
Quin bon relat!
Perdó... Quin magnífic relat!!

Anònim ha dit...

Potser si que és dur com diuen tots, potser si que és una bona esboncada, però jo l'he trobat molt original i fins i tot divertit. Cadascú per on l'enfila. Ja ho veus. Gràcies per la visita a casa meva. Ja ens anirem llegint

Anna ha dit...

Déu ni do l'esbroncada que li clava. Però trencar la confiança no està gens bé...
Enhorabona, molt bon relat.

Anònim ha dit...

Un puntàs trobar un altre tatuatge de l'arbre ! Molt ben trobat.

neus ha dit...

ai... doncs jo no el trobo pas tan dur com diu tothom... l'hi diu el que l'hi ha de dir i molt ben dit.

Anònim ha dit...

Ostres tu, s'ho hauria d'haver pensat dues vegades!!! O no li coneixia aquest geni??
Molt bo i contundent!
Salut!!!

oriol ha dit...

duresa? et va fallar no?
bonissim.