au maria!

festa i més festa...

2011-09-09T13:54:00.005+02:00

Com era d'esperar, tot i que un no en té mai la certesa, la festa major ha sigut una marató de dies de poc dormir, àpats amb companys i família, ressaques... què us he de dir? Però també hi va haver temps per fer el pregó amb els de Teatre d'Emergència, tot celebrant que enguany complirem 20 anyets, i per ballar altra vegada el Ballet de Déu, amb mala cara i mal de cap, però mirant de fer-ho digne! La Vero m'hi va ajudar força, tot i que ella estava molt més nerviosa que no pas jo! Al públic el germà, la cunyada, el nebot, i les Maries de la la casa que celebraven el seu sant, la mare i la fillola! La meva neboda no es perdia ni un detall i en va fer un video i tot! I també algunes fotos, diguem-ne "artístiques" que em guardaré per una altra ocasió! La resta de l'agost ha seguit de festa en festa i ara que s'acosta la tardor entrem ja en un temps de reflexió... i a veure si ens posem les piles, que hauríem de fer alguna cosa de profit! Però... tot i que sembli que els excessos fan mal, que bé que es posen les festes!
Us deixo amb el video que va grabar la Maria, que per ser una noieta que encara no té els 12 anys, no té res a envejar amb els de tv ripollès! Merci, Maria! En ell hi podreu veure el seu padrí ballant el galop "a la festa" després del ballet de déu! A reveure...

agost: festes majors...

2011-08-04T14:42:00.002+02:00

Ja ha començat el reguitzell de festes a la plàcida i tranquil·la Vall de Ribes... Com qui no vol la cosa ja he passat per Bruguera, amb un sopar amb la colla i un ball a la plaça ben distrets. Encara semblem incombustibles! Tot i que molt del jovent que comença a sortir, amb l'esverament propi d'aquesta edat, podrien ser els nostres fills, n'hi ha que seguim tancant les festes any rere any! I jo almenys encara les gaudeixo com sempre. No ens enganyarem, el cos ja no aguanta igual, però l'esperit s'aguanta molt bé! I ahir festa de Pardines, un ball més tranquilet per ser entre setmana però molt més autèntic, i dissabte ja serà insuportable de tanta gent, però també hi serem, que les Garcies ens han convidat a sopar! i després la de Ribes, que serà llarga i inacabable de tants dies de festa, i hem d'encetar-la amb el grup de teatre fent el pregó... quins nervis, que el més calent és a l'aigüera, però riurem i la gent segur que s'ho passarà bé! Que hi ha crisi? sí, i què? per bé o per malament el de Ribes fem com sempre, com el Met, anar fent! Au, us deixo amb un parell de feinetes que he fet darrerament que de pas us conviden a venir de Festa a Ribes, o a fer una visita, o a passar-hi l'estona! A reveure!

m'han posat en un "banner"

2011-07-18T03:29:00.002+02:00

Guaita quina gràcia, tu... Aquests de Tortosa han fet servir la meva imatge pre fer els banners que dirigeixen des d'altres webs a la pàgina de la festa del renaixement!

visió estereoscòpica

2011-06-09T04:26:00.004+02:00

Quina gràcia fer aquest experiment amb una imatge d'un mateix! Què voleu que us digui, jo no estic avesat a veure'm en tres dimensions (a banda del mirall i la imatge sempre la veiem invertida) i si l'efecte ja em sembla prou espectacular amb qualsevol altra foto, amb un autorretrat fa mitja basarda... Digueu-me narcís si voleu, però m'ha fet gràcia provar-ho i m'he tirat unes fotos i tot i que no són gaire bones l'efecte es veu la mar de bé, m'he espantat i tot!

Es tracta de mirar just al mig de les dues imatges i mica en mica anar enfocant creuant els dos ulls, com quan un mira guenyo, fins que aconseguim juntar les dues imatges en una de sola al mig. Després una mica de concentració i un últim esforç per enfocar per fer nítida aquesta nova imatge i em veureu en tres dimensions! Sembla que el nas em surti de la pantalla! Si podeu mantenir enfocada la imatge i bellugueu el cap lleugerament de costat encara veureu molt millor l'efecte de tres dimensions!

Per fer l'experiment és tant senzill com fer dues fotos iguales, desplaçant la càmera uns cm. l'una de l'altra, o bé fer la mateixa foto a l'hora amb dues càmeres de costat més o menys separades, de manera que en variem l'angle!

coincidències gràfiques...

2011-06-07T12:07:00.004+02:00

Són molts els ajuntaments o associacions que organitzen concursos de cartells per anunciar les seves festes, actes, productes... És cert que això ofereix la possibilitat de més participació ciutadana, que a banda de rebre el premi establert a les bases del concurs també aconseguirà publicitat i popularitat, sobretot si es crea polèmica, cosa que sovint passa, o si la majoria dels concursants no assoleixen el nivell desitjat i s'acaba triant entre les propostes que s'han presentat a concurs. Normalment qui organitza el concurs sap que s'estalviarà uns calerons, dotant el premi a un preu més baix del que li cobraria qualsevol professional, però prou atractiu per a qualsevol afeccionat. És curiós com es convoca un concurs obert per a triar un cartell o es donen premis de fotografia i pintura sense exigir una mínima qualitat o formació per part del creador, i en canvi en altres àmbits, com a urbanisme i obres públiques es tendeix més a encarregar el projecte a algú de més confiança, sigui l'amic o el parent de torn, amb el títol corresponent en aquests casos, o en el cas de fer-se un concurs només s'hi poden presentar professionals. He de dir que, tot i que ho critiqui, en algunes ocasions m'he presentat a algun concurs, sigui perquè en tenia ganes, o perquè el premi era prou llaminer (això passa molt poques vegades) i tot i que tingui certa formació mai he guanyat cap premi, sempre he pensat tot i presentar-me a concurs, que no és just això del tot s'hi val. Sobretot quan també es deixa a una votació popular o en mans d'un jurat d'entesos, com ara regidors de ves a saber què, també experts en la matèria... Internet ofereix la possibilitat de recollir idees per a la inspiració, d'obtenir imatges sense que tu n'hagis de crear, de manipular-les, però també per informar-se i documentar-se una mica. Això també provoca el recurs a la còpia o el plagi o que si més no puguis caure a la temptació d'aplicar una mateixa idea a una feina que un altre o un mateix ja ha fet servir en altres ocasions. Sembla ser que és el que deu haver passat amb el cartell de la passada festa major de Sant Eudald a Ripoll, on una votació popular va triar el que semblava el millor entre un reguitzell de cartells presentats a concurs, més o menys mediocres. Tot navegat per internet amb la intenció de documentar-me per a un encàrrec, tot cercant idees i també per mirar de no caure en aquests paranys, vaig trobar un cartell de festa major de Molins de Rei que immediatament em va recordar el de la festa de Ripoll. No sé si l'autor/a del de Molins és el mateix que el de Ripoll i a banda de guanyar premis amb una modesta fotografia de dubtós bon gust potser també cobra comissió per fer publicitat d'electrodomèstics, ni sé si tot plegat és fruit de la casualitat, o si l'autora del de Ripoll (que tot s'ha de dir n'ha fet una versió un pèl més alegre) va recórrer a la memòria per cometre un plagi descarat, però... Aquí ho deixo: mireu, compareu i traieu-ne les vostres pròpies conlusions! Això sí, si els que organitzeu els concursos busqueu originalitat i exclusivitat, us recomano que busqueu algú que hi entengui!

unes quantes imatges del Somni d'una nit d'estiu!

2011-04-26T17:21:00.003+02:00

les fotos són un regal de Jordi Play, gràcies!

au, i de pas també un video de tvRipollès

un somni més: gràcies teatre d'emergència!

2011-04-19T18:21:00.009+02:00

les fotos són fetes per Maurici Camprubí, la primera és d'un
assaig, la segona és del dia de l'estrena)

Que en fa de dies que no actualitzo el blog!
No és pas que no faci coses ni que no passi res, però va com va, sempre he sigut un inconstant, hehehe. No he aprofitat ni per penjar res del que m'ha tingut més ocupat fins ara, ara que ja hem estrenat, un projecte que m'ha dut de corcoll però amb el que he gaudit d'allò més. Aquest cap de setmana passat vam estrenar amb "teatre d'emergència" el Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare! Dic que ho he passat bé perquè és una obra difícil però que hi passen moltes coses, i ens hem entretingut a fer un bon vestuari, a fer els assajos que calguessin i a procurar que el resultat fos tant digne com pogués! Ho hem intentat i jo diria que ho hem aconseguit. M'afalaga veure la resposta del públic i la cara de satisfacció dels "meus" actors i actrius, i de la resta de l'equip tècnic i els músics, que agraïts assaboreixen l'aplaudiment. I no és per a menys. Hem treballat amb il·lusió i de valent i és just tenir una recompensa per a tots plegats. De vegades, els ocells fan cagarades, penso que no me'n sortiré o bé em pregunto perquè ho fem tot això, a què treu cap... Hi perdem un fart d'hores per a tres tristes funcions? De tristes res, és clar, però quan tot plegat s'acaba m'adono que ens n'hem sortit la mar de bé, que totes aquelles hores no són en va i que costi el que costi cal tornar-hi, repescar velles idees, nous projectes o pensar i buscar qualsevol excusa per omplir l'escenari d'il·lusions altra vegada. I no és cap amenaça, però hi tornaré! Sempre que una colla d'amics prou inconscients es deixin enredar, i que com aquest cop m'ho posin tan fàcil, també m'enredaré jo! Enhorabona, Teatre d'Emergència, i gràcies per tot! petoNassos...

poema de nadal, a tv Ripollès

2010-12-30T13:48:00.001+01:00

Ara sí que ve... (que bé? no ho sé pas)

2010-12-09T23:55:00.004+01:00

A vegades les idees cauen quan menys te les esperes, a vegades per més que t'hi escarrassses no trobes res de res, altres vegades fa temps que hi barrines sense pensar massa què en faràs de tot allò que has rumiat. I una mica és això el que m'ha passat amb el "Poema de Nadal", el tenia al cap fa temps però no trobava què fer-ne. Aquest any vaig llançar la proposta a una colla de músics amics i de seguida es van engrescar amb la bogeria del muntatge. La veritat és que a hores d'ara em sembla que ells estan més entusiasmats que no pas jo i, tot i que sé que estaré molt ben acompanyat per uns músics de luxe, tinc aquella sensació de llançar-me al buit jo solet... tot i que això també respon a la meva filosofia de no emprenyar als altres ni putejar ni deixar taques després d'un suïcidi, encara que en aquest cas sembli una contradicció quan es tracta de presentar un espectacle en públic! Bé, no patiu, que segurament no n'hi ha per tant. El cas és que ara tinc aquella caguera de no saber on collons m'he ficat, i aquella sensació de no retorn, una barreja de satisfacció i acolloniment.
I un no saber gaire què dir... Au, bones festes!

ara ve nadal...

2010-11-22T23:36:00.004+01:00

Tot i que no m'agrada això d'avançar les coses, i que hi hagi ambient nadalenc un mes abans, com que fa dies que jo ja estic ennadalat i que, entre les rampoines que el meu odiat Diògenes em guardava per ves a saber quins racons empolsinats de l'estudi, hi he trobat aquest dibuixet que vaig fer fa ja molts d'anys, quan encara per nadal es respirava una il·lusió autènticament especial, he decidit compartir-la i fer un petit article.
Estic ennadalat, deia, perquè estic preparant un petit espectacle "poeticomusiconadalenc", si cal quan convingui ja en faré cinc cèntims, i no sé si tindré esma per fer la felicitació que cada any faig i envio (algunes per correu convencional, sí, el d'enganxar segells de tota la vida) a la gent que aprecio i estimo. Així és que tampoc seria la primera vegada que reciclo un dibuixot per a ocasions com aquesta i encara que no sigui una bona excusa, el cartellet per la moguda de la qual us deia que estic ennadalat, ja podrà servir també com a postaleta, no? suposant que faci el cartellet,és clar!
Vaja, que xerro molt i no dic gaire res, deu ser que estem en campanya electoral i m'assemblo als nostres polítics... xerren, xerren, xerren i enraonen mol poquet!
I bé, com que quan això ja estarà penjat serà el dia del meu aniversari (au maria que ja en tinc 38!) aprofito per saludar i felicitar -i compadir-me de la gent que diu que els sap greu fer anys- a tots els sagitaris i sagitàries! Per molts anys! Demà deu ser aquell dia que la gent que tens al "feisbuc" i que mai et diuen ni ase ni bèstia em deixaran un missatge. No m'ho diran a la cara, no!

i cauran les fulles...

2010-09-20T23:16:00.004+02:00

Aquests dies he tornat a navegar molt més de blog en blog del que últimament era habitual. He fet noves descobertes, racons molt interessants, altres més de "Can Passa Via" com aquest meu, però que cauen simpàtics... I algun d'excepcional que espero continuar llegint assíduament. I també, com no podia ser d'altra manera, he revisitat pàgines de blogaires amics de fa temps. L'Elur, per exemple m'ha recordat que la tardor ja és aquí (gràcies Elur) i en Deric m'ha engrescat a llegir-lo altra vegada amb una història enginyada des d'una foto i en quatre parts. També he fet comentaris a molts altres, cosa que normalment em fa molta mandra de fer, i aprofitant les propostes de "Relats conjunts" he fet unes bones passejades virtuals a més de tornar-hi a participar. Mentre segueixo rumiant (més que no pas posar-m'hi) que em queda molta endreça per fer i que se m'està rovellant la capacitat de dibuixar. Així que m'he obligat a fer alguna cosa perquè no tenia esma de fer gaire res i tot i així estic animat perquè l'estudi comença lleugerament a fer una altra cara. I mentre em van caient els cabells i els arbres comencen a imitar-me amb les fulles m'hi he posat una estona, intentant aquesta vegada no fer només uns gargots si no fer una cosa una mica més "acabada". Tot i que és clar, n'hi ha que sempre els agraden més els meus esbossos que l'acabat! No és gran cosa, clar, però m'he distret i he fet una mica d'exercici... Bona tardor!

l'Eudald avui ha pogut FREGAR uns quants metres quadrats del terra de l'estudi

2010-09-16T19:17:00.004+02:00

i per celebrar-ho m'he regalat uns guixots...

Ara, un nou diari en català!

2010-09-14T18:30:00.003+02:00

Mira, mira, mira... una bona notícia!
Que a finals de novembre sortirà un nou diari (multiplataforma però també en paper!) en català i ja tenen una web on periodistes reconeguts li donen la benedicció!

Com que també hi ha una bústia amb sugerències no m'he estat de dir-hi la meva:

Ja sé que les seccions de cultura mai han sigut les més importants en un diari, sé que costa fer arribar segons què al públic en general i que sovint s'acaba fent una secció força ampliada un dia a la setmana, amb artícles i crítiques més el·laborades que les que es poden trobar al dia a dia. Sí que sol haver-hi a diari una sinopsi de les pel·lícules que trobem en cartellera als cinemes, però en canvi no es fa el mateix amb les obres de teatre(?) ni amb la majoria de concerts. També sé que al cap i a la fi qui paga mana, i que la publicitat té el seu pes... Vull entrevistes a actors, directors, programadors, músics, artistes plàstics... i crítiques contundents que aprofundeixin amb la seva obra. Si ho comparem amb el que podem llegir en qualsevol diari pel que fa a esports, normalment s'omplen pàgines parlant d'un partit i en canvi hi ha estrenes de teatre que ni surten als diaris. El mateix passa amb el circ politic quotidià... Omplim pàgines per no dir massa res. També m'agradaria que publiqueu "bones" notícies. A vegades passen coses bones i positives al país i ningú en fa ressò mentre de qualsevol desgràcia casolana o de barri se'n fa un titular! Espero que l'ARA, sense menysprear la centralitat del cap i casal de Catalunya, no s'oblidi de tot el territori i fronteres enllà també de totes les terres de parla catalana! Salut i força

Moai

2010-09-10T16:25:00.003+02:00

(una proposta de "Relats Conjunts")

Mira que en sou de tanoques! Us vaig avisar... tanta estona al sol no pot ser bona de cap de les maneres. Però vosaltres res, no em vau voler fer cas, i ara esteu mig morts, deshidratats, sense forces i amb la pell socarrada! I aquesta mania d'enterrar-vos amb la sorra de la platja i treure només el cap... No vull veure el ridícul que fareu amb la cara i les espatlles negres i la resta del cos blanc com un llençol! Au Maria, si és que s'ha de ser beneit, eh?
Res, no contesten, vès que no s'hagin mort carbonitzats, que fan molt mala ganya. Com que no foten cas de res... mira que els ho vaig dir: almenys unteu-vos amb pomada d'aquella protectora i poseu-vos un barret... com jo, que no és tant difícil, coi!

paranoies que tornen?

2010-09-02T16:35:00.003+02:00

Fent endreça he trobat un text que vaig escriure fa més de 10 anys. Una petita sorpresa que en Diògenes tenia ben guardada. M'he sorprès de com escribia aleshores però també m'he adonat que hi ha emocions i sensacions que de tant en tant retornen i em fan estar de la mateixa manera. La tardor passada va ser una etapa dura i feixuga per a mi. Aquesta tardor que ve serà del tot diferent, però l'escrit aquest m'ha recordat que sempre hem d'estar alerta!

PARANOIA TARDORAL
DE FULLES SEQUES QUE VOLEN

No sé si ho fa la tardor però sovint em vénen ganes d'escriure't. Ja sé que no fa pas gaire que has tingut notícies meves, però quan més ho faig, quantes més coses et faig arribar, més ganes me'n vénen. Curiosament (i sobretot absurdament) no et solo explicar res molt concret ni amb massa importància. Senzillament escric unes quantes ratlles sobre un paper i, sense dir res, intento demostrar-te el meu estat d'ànim, com si tu m'ho demanessis, com si no ens en poguéssim estar.
També enyoro no rebre cartes teves però, ho entenc, no cal. T'imagino i ja en tinc prou. Et veig amb alegria o amb tristesa, amb felicitat o avorriment, com tothom fent la seva i lluny. Molt lluny. I ara a la tarda, sempre a la tarda normalment, tinc ganes de veure't i parlar-te. M'esbafo escribint coses que ningú llegirà, somiant que t'ho envio i que m'entendràs i també que voldràs fer-la petar una estona.
El telèfon no serveix. Qualsevol veu enllaunada em sembla més llunyana, s'intensifica la distància i no puc comunicar-me amb tu tal i com jo vull. Em bloquejo i tot queda en un no res. Com si no hagués parlat, el que he dit no ha servit de res.
Guixant el paper, encara que només ho arribi a llegir jo, sí que puc fer-o arribar. Em dóna la impressió que ho estic transmetent a algú només de posar en contacte el boli amb el paper. Potser a tu, potser no; tant se val. M'importa aquesta sensació, i aquesta sensació em dura uns quants dies i jo ja em conformo. Fins que hi torno a pensar, torno a escriure i em torno a adormir per no haver de pensar i deixar que el somni ho curi tot.
Ara, veig, fa molt temps que m'adormo i deixo passar-ho tot. Un cop despert les coses no han canviat i jo segueixo sense avançar. Fent-me creure ingenu, jo, li dono la culpa a la tardor.
Fa temps que sofreixo aquesta paràl·lisi, molts dies fa que me n'adono i faig com si res, perquè espero que canviarà, que canviaré i em posaré a funcionar. Aquest avorriment etern que no para de turmentar-me explotarà en mil trossos, però aquesta vegada fora del meu cap. I sempre penso això mateix, aguantant i esperant aquest desig que sembla que no ha de ser possible. Però jo sé que ho és, que l'he d'anar a buscar. No em puc moure. Tinc por.
És la tarda, i la tardor, i jo estic tardant... sempre aquesta paraula: tard.
La sala d'espera és buida. Fa tant temps que és buida que em fa la impressió que sempre, des que hi vaig arribar, hi he estat jo tot sol. Ningú al darrere, ningú al davant; esperant el meu torn. Només hi ha una cadira. La cadira on jo sec, pacient, esperant que s'obri la porta i una veu amable em digui que ja ha arribat el moment. Fa fred i estic encarcarat a la cadira; tant que no puc aixecar-me per anar a trucar la porta i demanar perquè triguen tant. Segueixo esperant i la finestra només em deixa veure la tardor. No puc ni plorar però me'n moro de ganes. Ho intento en va. Si obren la porta no em poden trobar plorant, somicant. Em calmo respirant profund i veient la sala gris, sense colors, amb el terre de quadrats blancs i negres. No, és mentida! Si m'hi fixo bé els veuré de color verd fosc i verd clar. Un gran tauler d'escacs amb una sola fitxa: jo assegut a la cadira de fusta amb seient de palla, i la porta petita i fosca on no arribaré mai perquè la cadira no camina. Vull convertir-me en fusta, com la porta, com la cadira, i ser arbre de tardor i que em mirin com em despullo. Fulla a fulla, una a una, i no ser jo l'espectador.
I em torno a adormir. Surto de festa i tinc amics. Gaudeixo, m'ho passo bé, assaboreixo el moment. M'estimen. Tinc una casa i tot és bonic. El vent s'endú les coses lletges, la pluja treu la pols i el sol ho fa tot radiant. El meu entorn és meravellós. Em quedaré aquí. I segueixo aquí, a la cadira, vermell a punt de reventar perquè tot és mentida. Només jo sóc de veritat perquè em toco per comprovar-ho i sé que sóc de veritat. Però em desinflo i la cadira segueix aquí, sota el meu cul i no ens hem mogut. La porta encara és al fons i no en sortirà cap veu amable. Suo, ja no estic encarcarat, però de tant cansat tampoc m'hi puc acostar. Si dormo, tot tornarà a ser bonic?
I ja ha passat un altre dia, torno a ser aquí mateix, sense cap conversa interessant, sense cap novetat, tot segueix el seu curs i el temps, desapercebut, passa a una velocitat vertiginosa.
S'acosta el meu aniversari, data cruel que indica encara més la velocitat del temps, i jo sense immutar-me segueixo adolescent, fent la migdiada, hivernant. Res del queu pugui fer solet m'interessa. Allò que puc fer en companyia m'atabala i se'm fa feixuc. He perdut la confiança (amb els altres i en mi mateix) i la pitjor solució és no fer res. En sóc conscient però no sé trobar una bona sortida, potser perquè tinc massa clar que la sortida hauria de ser bona. No té perquè ser-ho. Jo ho segueixo esperant, trist, sol, amb vergonya de plorar.
Deixa-ho córrer. La culpa no és pas de la tardor, però inevitablement és la tardor, i ja passarà com passa cada tarda, cap al tard. Ja passarà...

Eudald

paisatge d'agost...

2010-08-27T01:43:00.006+02:00

Sembla que res no canviï. Passen els anys i segueixo fent el meu particular calvari estival resseguint les festes majors de la vall. Em sap greu però no vaig poder anar a la
Queralbs perquè era a Tortosa (treballant-?-), però després de fer Fornells, Nevà (Toses coincidia i no va poder ser), Pardines, Bruguera, Ribes, Planoles... i comptant que gairebé sempre se'm fa de dia, que em llevo tard per naturalesa, que menjo més del compte, que estic ressacós de tant fumar i beure també a vegades més del compte; encara he tingut temps per pintar uns deutes que tenia. Vaig fer un "bodegó" per a la Mercè i ella ens va convidar a dinar tot aprofitant que entre tots li pengéssim el quadre i l'inauguréssim amb la condició que ho féssim abans de l'àpat perquè sinó encara hi seríem! També he enllestit un quadre per la Nina, que farà tres mesos i la Lis ja frisava perquè sap que sempre tinc temps, jo. Abans de la festa de Ribes també em vaig perdre pel mercadal del Comte Guifré (aquest any de turista, quin luxe i quina bona decisió...). Després el sopar de Festa Major amb la colla de tota la vida, que es va ampliant i érem uns 30. L'endemà dinar de Maries, la mare i la fillola, i entre fartanera i ressaca encara em va vagar de ballar el ballet de déu! El dia 17 la mare feia anys (ja és jubilada oficialment) i vam anar a celebrar-ho a Montgrony, que la terra és la terra! I continuem de Festa Major (ara no és moment de fer una crítica a l'organització, que s'hi han lluït amb l'excusa de la crisi, però jo m'ho he passat la mar de bé igualment) i la festa del carrer major. I jo anar pintant entre festa i farra. Encara em queda algun deute (uns quadres i algun ninot de plastilina) però tot ho farem, que encara queden festes també! S'acaba l'agost i ens queda per tancar les festes de la Vall anar a Serrat i baixar com mana la tradició un ram de dàlies. Abans però hi ha la festa de Gombrèn amb dinar familiar inclòs, aquesta vegada amb tiets i cosinetes.
I he de començar es assajos de Pastorets (sí, pastorets) que sense adonar-nos-en serà nadal! I jo de festa en festa... pintant poquet i sense buscar feina! Si algú sap d'una feina compatible amb els meus festivals i horaris nocturns, o d'algú disposat a mantenir-me, em fareu un truc, oi?
au, petoNassos, bones festes i a reveure!

i ara ja només ens faltava vallderibes.tv per que m'enganxin per les festes, com aquí al confetti de planoles... o ballant el ballet de déu... au maria!

El Petit Despuig

2010-07-27T19:21:00.007+02:00

Ha sigut un plaer (altra vegada, i ja en van tres) ser a Tortosa treballant amb Tamquam Espectacles per la Festa del Renaixement! En aquesta ocasió, a les nits, vam repetir una proposta de fa dos anys, "Molt soroll per no res" de William Shakespeare, adaptada i dirigida per Marga Julià, i he de dir que pel meu parer l'obra ha crescut en tots els aspectes. Els matins i les tardes, mentre una part de la companyia feia dos espectacles de carrer, la resta vam estar actuant a l'església de la Reparació fent un espectacle familiar que pretenia acostar la figura de Cristòfor Despuig al públic més menut que assistia a la festa, "El petit Cristòfor Despuig", mostrant un nen rebel contra el seu preceptor, que còmicament pretenia inculcar-li certs hàbits i costums que el jovenet Cristòfor mai va voler comprendre. Ens ho hem passat bé fent el petit Cristòfor i vull felicitar a tots els companys d'escena per la feina que vam fer i pel fart de riure i perquè tot i els dubtes que teníem al començament es van esfumar quan vam veure al públic aplaudint i rient a cada funció!
Navegant per la blogosfera he trobat la proposta de Jesús M. Tibau, de fer un homenatge a Cristòfor Despuig en motiu del seu 500 aniversari i aprofitant l'avinentesa m'hi he volgut afegir tot fent el tafaner també a altres blogaires que també ho han fet. Han passat 500 anys, però d'alguna manera encara són ben vigents les paraules de Despuig! Entre algunes "perles" que es poden llegir als "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" per que us en feu una idea, s'hi poden llegir:
"No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball..."
"...per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, zelen la veritat i per fer gloriosa la seva pròpia nació no dubten d'escriure mentides i això tan en el poc com en el molt... ...quasi tots els historiògrafs castellans estan en el mateix de voler anomenar a Castella per a tota Espanya..." [Col·loqui Segon]
"...catalans que a cada pas els passen per llengua tractant-los de deslleials, de rebels, de comuns i d'altres mil improperis que cert és cosa insuportable per a tan honrada nació i així em meravello com poden sofrir els de Catalunya tals llibres i no procuren que siguin cremats tots..." [Col·loqui Cinquè]

ja és juliol?

2010-07-01T16:51:00.005+02:00

Juliol... i no vol fer estiu! Els ha costat, però les orenetes per fi han arribat, o sigui que ens queda una mica d'esperança que faci bo! Mentrestant vaig recordant-me que he de pintar, hauria de pintar, vull pintar... Però en Diògenes segueix ocupant l'estudi, malparit, i a banda d'un encàrrec, he de pintar altres coses urgentment! Ens hi posem o què? De tota manera tenia ganes d'escriure alguna cosota i em serveix d'excusa per entretenir-me més i més i més. Aprofito per penjar un altre cartellot que m'han encarregat els de l'esbart. També em van voler enredar per que tornés a ballar però per sort (o per desgràcia vaig saber declinar la invitació) i el que sí que van aconseguir és que acceptés presentar els actes el dia del "VallDansa", o sigui que el deu de juliol ens tornarem a calçar el nas amb molt de gust! M'agrada la iniciativa de l'esbart, que tot i no ser un bon moment econòmic ni de dinamització ni de participació, etc, tenen els nassos de programar un festival. Modest, però programen alguna cosa! En un moment que tothom retalla pressupostos i que sobretot els que fan pudor de cultura són els que més en pateixen les retallades, en un temps on la crisi és més aviat d'idees i de cervells, i de polítics insensibles, em sembla que és una gran notícia. És clar que passsarà desapercebuda per alguns, però per d'altres és engrescador veure com encara hi ha gent que fa esforços per mantenir, divulgar i per gaudir de les nostres tradicions, de la nostra identitat. Això també és excepcional veient com estan les coses... Enhorabona!

where is Wally?? o... on sóc jo?

2010-05-25T19:58:00.009+02:00

No, no m'he perdut... sí, ja sé que fa segles que no escric res, però sóc així, va com va. Vaig passar un març esplèndit a Granollers al Clown Hermano(algun dia us en faré cinc cèntims, però encara no m'he recuperat de la decepció, tot i que els professors i les professores em van agradar dallò més) que és un institut de pallassos que s'ha inventat l'esperpèntic Jango Edwards, el Nouveau Clown Institute. Com a idea la trobo genial, però la organització, el preu i la quantitat descomunal d'alumnes em fan pensar que és més una estratègia per cardar-nos els calers, que no pas una escola amb prou qualitat, tot i que, repeteixo, els professors que hi van impartir les classes no estaven gens malament.
També hem començat els assajos a Tamquam per als espectacles que farem a la Festa del Renaixement i l'altre dia la Marga, la directora, ens comentava que uns quants de la companyia sortíem al cartell de la festa. Avui he rigut molt en veure el cartell de la Festa del Renaixement de Tortosa d'enguay! No només hi surt gent coneguda, companys i companyes, si no que amés jo hi surto dues vegades! hahaha... no sé si és un abús, potser que els demani drets d'imatge! La veritat és que m'ha fet il·lusió i el cartell no està gens malament i és un bon aperitiu del que es pot veure a Tortosa.
I la resta... tot segueix si fa o no fa. Vaig fer unes imatges per al musical "Bruixes" (wicked) per als del Gall de St. Pere , bcn, i també vaig quedar tercer en el concurs de cartells de la festa de Ripoll . També he anat fent algun altre ninot de plastilina, hehe... segueixen els encàrrecs! tot plegat ho podeu veure al meu flickr. També sembla que amb els de Teatre d'emergència per nadal farem Pastorets (una bogeria com una altra, ves... ja us n'informaré.) I ara hauria de posar-me a pintar, que a l'agost tinc una expo, però m'hauré de barallar amb en Diógenes, per veure si aconsegueixo fer-me una mica d'espai a l'estudi! Ens hi posem o què???

processos del carnestoltes...

2010-02-16T19:23:00.002+01:00

Si vam fer Santa a la Truja... calia una imatge, no?

Preciós veure com cremava!

carnestoltes ribes de freser 2010

2010-02-02T13:32:00.004+01:00

Vaaa, que ja arriba el Carnestoltes! Uff, i el més calent és a l'aigüera, coi! Els de Teatre d'Emergència sempre ens emboliquem amb coses que quan hi estàs emmerdat fins al coll penses: calia? Bé, no és moment ara per penedir-se'n. Falta molt poc i queda molt per fer, però... ens en sortirem! Dissabte prendrem el poder amb l'ajuda de la Divina providència, i tindrem una setmaneta per governar i portar una mica de gresca al poble...
Ressuscitem una festa per mirar d’engrescar una mica l’ambient hivernal! Mentre la crisi fa estralls i la depressió sembla que sigui la tònica predominant en la nostra plàcida Vall de Ribes gosem convidar-vos a fer xivarri, a sortir malgrat el fred i participar de la festa!
Disfresseu-vos, rieu, mengeu, afarteu-vos... guarniu balcons, aparadors i sobretot gaudiu de la disbauxa!

una altra nadala per un altre nadal...

2009-12-21T00:18:00.003+01:00

Dedicada sobretot a qui com jo sempre viu una mica als núvols. Què coi! també és bo no tocar de peus a terra, de vegades! Perquè estar a la glòria són només uns petits instants, uns moments, unes horetes... No cal que sigui nadal per recordar-ho, oi?

s'acosta Nadal...

2009-12-16T18:16:00.004+01:00

consultes sobre la independència...

2009-11-04T01:03:00.003+01:00

Com no podia ser d'altra manera, la vall de Ribes també vol fer sentir la seva veu en tota aquesta moguda de les consultes per la independència de Catalunya. D'ençà del cas "Arenys" un fart de pobles s'han movilitzat per organitzar la seva consulta. Segurament molts han engegat esperonats per algun partít polític, desenganyem-nos, tot i els intents de voler-ho desvincular dels partits. Això sí, colors polítics al marge, un pilot d'alcaldes i regidors s'han interessat per la proposta arreu de Catalunya encara que curiosament no s'hagin posat d'acord en aprovar la moció presentada als ajuntaments de la mateixa manera. Així doncs és normal que regidors d'un mateix partit en un ajuntament votin a favor de la moció, en d'altres s'abstinguin o bé aquell dia no apareixin pel ple, o bé votin en contra, fins i tot independentment del que els hagi suggerit el seu partit. Vet-ho aquí l'exercici democràtic i la demostració que no és ben bé una estratègia d'uns quants polítics. I si ho és... hi ha un fart de regidors que en aquest cas actuen a nivell personal. El que sí que em sembla interessant és que la població es bellugui una vegada més per una causa prou noble com és el dret a decidir i de moment la majoria d'ajuntaments donen suport a la moció i a les entitats i coordinadores que volen organitzar una consulta al seu municipi. Com sempre que s'entra en aquest debat hi ha veus en contra i que s'arranquen la pell només de sentir-ne a parlar. Independència? Un debat que surt sovint però que mai els nostres polítics i governants acaben de posar sobre la taula. Por? Davant la "desafecció" a la classe política de que tant es parla últimament, són els mateixos partits els que haurien de tenir por que una societat civilitzada pugui moure masses per fer una petita consulta. Societat civilitzada, d'un país que pretén ser-ho, però on encara sembla una barbàrie fer-se segons quines preguntes... Donant un cop d'ull als comentaris que fan els lectors en fòrums, feisbucs, noticiaris digitals i altres llocs de la xarxa hom pot veure com és d'inquietant una consulta no vinculant (és a a dir, que no canviarà el nostre estat actual) quan una de les màximes preocupacions si algun dia Catalunya arriba a ser independent de l'estat espanyol, no és ni més ni menys que: -què en farem del Barça? I és que la religió majoritària d'aquest racó de món encara pesa massa! Altres comencen a dir bestieses, tant dels que hi estan a favor com dels que hi estan en contra, i ratllen l'insult si no es maltracten directament. En l'anonimat tot és més fàcil, és clar... A la vida real la gent a qui se li'n pixa això de la independència, quan els parles de les consultes et diuen que ja era hora que algú fes alguna cosa, i els que no volen la independència són capaços de convènce't amb quatre crits comptats sobre la immensitat de factors positius i favorables per seguir dins l'estat espanyol, però aquí s'ha acabat el debat... que al cap i a la fi, el ciutadà no hi pot fer res, que són els polítics que ho han de debatre. I en definitiva, com que no ho fan, ja els està bé així. Aquests dies, amb les notícies que van sortint, em pregunto si algú en pendrà nota de tot això. A hores d'ara 165 municipis ja han anunciat que el dia 13 de desembre convocaran els ciutadans a les urnes. Si un país on creixen les consultes com bolets, on cada poble és capaç de movilitzar una part de la població, ja no per fer les consultes si no per organitzar-les i que els mateixos consistoris en ple aprovin donar-hi suport, si es pot fer moure la massa per anar a dipositar un sobre dins una urna, prescindint de que ho hagin proposat els governs de torn o no, si els mitjans de comunicació no tenen cap altra opció que fer-ne ressò, si les dones i els homes del país estem donant una lliçó de maduresa democràtica als nostres governants, si tot això és un toc d'atenció a aquesta "desafecció" a la classe política ara una mica maquillada per tot d'escàndols de corrupció... Com no hem d'arribar a convèncer que això va de debò i que, per molt que una constitució d'un estat no ho permeti, que per molt que un estatut no avali aquestes propostes, per molt que altres ho estiguin intentant per vies menys pacífiques, per molt que qualsevol tribunal ho condemni, tenim el dret de fer sentir la nostra veu? Aquí, els polítics no podran fer com qui ha sentit a ploure, ni els més agosarats diran allò de que de bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel o que tenen l'orella a cal ferrer, i allà, si després de tota aquesta moguda encara tenen pebrots, que no es facin el sord, tot dient-se entre ells "a palabras necias oídos sordos". Em pregunto si tot això servirà de res, però jo també estic "desafeccionat" i sempre m'he estimat la meva terra, la meva llengua i la gent que hi viu i els nostres costums més particulars. Així doncs beneeixo aquestes iniciatives i hi participo activament. Em sento orgullós d'emmerdar-m'hi. Tant de bo siguem capaços de tocar el crostó a uns quants i que algú consideri l'esforç de tanta gent que emmig de la globalització encara parlem d'identitat i de "coses nostres" sense que ens tremoli el pols ni amb la por de fer el ridícul. I aquesta vegada no aniré a les urnes per exercir i reivindicar el meu dret a vot, aquesta vegada aniré a votar convençut que jo també tinc el dret a decidir!

els "perquès" del dia

2009-10-21T00:16:00.002+02:00

• Perquè és notícia una mena de globus, amb un nen de 6 anys a dins, volant pels Estats Units d'Amèrica si tot plegat és mentida?
• Perquè el nou canal de TDT "Super3" fa tota la programació en català i tots els anuncis en castellà?
• Perquè ningú ha vist el gos mort que van confondre per una lleona viva?
• Perquè molts reporters de TV3 fan servir barbarismes i castellanismes i cometen errors fonètics tan garrafals?
• Perquè no tanquen a la presó un home que roba milions d'Euros d'una fundació i sí a un que s'oblida de pagar a hisenda?
• Perquè "separat" s'escriu tot junt i "tot junt" s'escriu separat?
• Perquè no podem fer referèndums quan ens vingui de gust?
• Perquè tots el polítics parlen de la crisi i segueixen cobrant sous fantàstics?
• Perquè fa dies que no parlen gaire dels immigrants?
• Perquè serveix el premi Nobel de la pau si li dónen a un que està fent una guerra?
• Perquè sembla tan estrany que el barça perdi un partit?
• Perquè no subvencionen per no treballar els que no volem treballar i no ocupar un lloc dels aturats que diuen que sí que volen treballar?
• Perquè serveixen les depressions?
• Perquè molts anuncis que no s'entenen saps quin producte anuncien però no en recordes la marca?
• Perquè els que es queixen que no poden aparcar el cap de setmana no deixen el cotxe aparcat entre setmana?
• Perquè sovint es parla d'óssos i llops i encara no n'he vist mai cap ni sé ningú que n'hagi vist?
• Perquè hi ha tanta gent que va a buscar bolets i amb aquest afany i interès per la micologia?
• Perquè em pregunto el perquè de tantes coses?
• Perquè el sr. Movistar em truca sovint per fer-me una oferta i rebaixar-me el cost de les trucades i no me les rebaixa directament i s'estalvia unes trucades?
• Perquè... perquè... perquè... (va, que ja tens una edat per tants perquès!)

Estic segur que tot té una explicació, una resposta convincent. I com que d'economia, diners i finances no en tinc ni idea constantment em faig aquestes preguntes. Però...

• Perquè la gent que hi entén no sap respondre d'una manera que els que no hi entenem ho poguem entendre?
No interessa? Interés... altra vegada econòmic...?

tardor, boletaires i altres bèsties

2009-10-13T18:33:00.005+02:00

Cap de setmana molt intens d'activitats a la plàcida Vall de Ribes. A Pardines la festa de la Cervesa -molt típic de la zona-, a Ribes la Fira del Bestiar i la Festa del Bolet... i altres animalades cinematogràfiques, i segur que encara em deixo alguna activitat programada assenyadament i planificada organitzadament. A tot això cal afegir que era un cap de setmana llarg, perquè el dia de la Mare de Déu del Pilar (dilluns) es veu que també ha de ser festiu per a nosaltres. És la tardor i un fart de boletaires ajudats per manuals il·lustrats (que surten en fascicles a qualsevol periòdic de premsa escrita d'abast nacional) i per alguns programes de televisió molt instructius han tornat a invadir els nostres boscos i els carrers i carreteres d'arreu on hi hagi pins. El resultat: cues, embussos i altra vegada merda (diigueu-me pesat) i més merda.
La foto il·lustra com estaven les papereres de Ribes de Freser diumenge a la tarda després de la fantàstica Festa del Bolet. Evidentment ningú les va buidar en tot dilluns perquè, és clar, era festiu. Els contenidors altra vegada estaven a vessar... I no vull saber les tones de merda que deuen haver escampat als nostres boscos. La circulació per Ribes sempre és complicada, què hi voleu fer, només hi ha dos carrers... Però ningú acaba d'entendre quan es tanca o no la plaça i part del carrer major i quan no es tanca als cotxes, i si es tanca sembla que no importi senyalitzar-ho adequadament. Un fart de cotxes han de recular com poden, fins i tot un autobús va haver de fer de recules tot el carrer Bonavista. És evident que no cal tenir policia municipal ni res, perquè com que som pocs habitants... Però potser que busquem la manera d'organitzar el fart de visitants que arriben de sobte un cap de setmana de tant en tant al país de Xauxa! El que sí tenim són mesures per recaptar. La taxa d'escombraries la continuarem pagant, seguirem intentant viure d'aquest turisme de qualitat, encara que ens preocupi poc la imatge que donem i seguirem celebrant fires i mercats clònics per entretenir els turistes i col·lapsar una mica més l'espai urbà, tot i que ells ho volen tot rural...
Lluny d'atabalar-me jo continuo aprofitant festes i festetes i tot coordinant els pocs amics que em queden disponibles (i que encara els quedin punts del carnet de conduir, víctimes també de la recaptació...) per seguir sortint de festa, gaudint d'àpats i vetllades escapant per uns moments de la realitat, però sempre tocant de peus a terra i de pas vetllar per la terra.
També he començat una nova sèrie de ninots de plastilina, que també em distreuen força i em porten pocs malsdecap. Les estones que la ressaca m'ho permet són fantàstiques per deixar de rumiar una mica i també per evadir-me sense sortir de casa, però desconnectant de la quotidianitat delirant (dels altres).

http://www.flickr.com/photos/aumaria/

merda d'agost

2009-08-24T18:00:00.004+02:00

L'estiu té les seves coses i, com tot, n'hi ha de bones i de dolentes. És clar que tot depèn des de la perspectiva des d'on ho miris. D'entrada podria dir que personalment he passat un bon agost, encara que no s'ha acabat i ves a saber si alguna cosa farà girar la truita. Com sempre he acabat tancant els balls, de festa en festa. Em faig gran (com tothom) però continuo desafiant la meva salut i portant la contrària als que any rere any em diuen: "arribarà una edat que... ja pararàs" i ja ho veieu, aquí seguim! Engegar amb la festa de Pardines amb sopars amb amics i els balls interromputs a estones per la pluja no és cap novetat -ni cap inconvenient- i una vegada més ha sigut un plaer veure com es fa de dia des de Pardines. L'Aplec de Sardanes com sempre... ballar quatre sardanes nocturnes per acomiadar-lo, per no perdre la costum i perquè no sigui dit! Més esgotador va ser estar a l'organització del Mercadal del Comte Guifré. De tota manera no me'n queixaré perquè va ser un èxit i la cosa va anar molt bé quant a organització i percepció del públic en general. Qui vulgui fer el tafaner que miri el fart de fotos que ens ha publicat el Ripolles.info i se'n farà una
idea!

La llàstima és que els periòdics locals i els mitjans de comunicació no tan d'aquí fan ressò d'altres activitas més grolleres (i no dic que trobi divertida la iniciativa), i per sort menys multitudinàries com la "pixarada popular", que no pas d'una cita que es vol convertir en un referent festiu, popular, econòmmic i turístic dels estius ripollesos. Però segurament el setmanari autòcton tenia més feina en destacar l'assistència de personalitas jubilades en actes com l'aniversari dels gegants i la polèmica generada per l'absència de la foto del molt honorable Montilla, més que no pas de la festa i els seus actes progamats. Com també aprofiten el cas "pixarada de Ripoll" per fer oposició dels qui intenten governar.
La Festa de Ribes mereix un apartat especial i un article que no escriuré. Molt bo el pregó de l'Alcalde, perquè tot i que el programa deia que el pregó el feien els gegants, el pregó el va fer l'Alcalde. Genial aquest to burlesc que està agafant en els seus discursos, capaç d'eclipsar els protagonistes de la festa, amb un estil "Buenafuente" que molts monologuistes ja els agradaria tenir. La gràcia (a banda de l'extensió) rau en els tics d'imitació Duran i Lleida i que els acudits se'ls escolta i riu ell solet. De tota manera li vaig fer cas i vaig anar a tots i cadascun dels balls i com qui no vol, em vaig torrar, cada dia! S'ha de col·laborar, no? i més en temps de crisi, què coi!
La Festa del Carrer Major tanca la de Ribes i inesperadament saltant-se la tradició i la norma protocolària que ancestralment governa la programació d'actes ens sorprenen amb un correfoc/cames ajudeu-me d'última hora. Encabat ens queixarem de les normatives europees que prohibeixen o volen eradicar certes manifestacions folclòriques! Però si som nosaltres mateixos qui ens carreguem la gent!!! Per sort la cosa va quedar amb un disgust, quatre cremats més o menys lleus i un "que no se'n parli gaire" i tots a ballar amb les cançons de l'Encarni!
I abans que s'acabi l'agost, i abans que hagin marxat tots els estiuejants, turistes, estudiants, residents de segona i de tercera, treballadors de temporada i sòmines de tota mena, unes imatge per al record (i sort que no ho podeu olorar des d'aquí) d'un paratge qualsevol de la Vila de Ribes que ha estat així ben bé uns tres dies, amb els gats, els gossos i les rates fent de les seves i ajudant a escampar la merda ( No hi havia una protectora d'animals que se'n cuidava d'auest bestiar??? on són ara??? )
És agost i les coses va a un altre ritme, ja ho sé... però també sé que hem de pagar una taxa per que s'emportin les escombraries de casa i ens hem d'empassar les falòrnies dels polítics sobre el turisme i el futur dels pobles de la comarca, etc, etc... Paguem i aguantem, és clar! Mentrestant, ells, que es barallin per una foto del president, que multin pixaners de matinada i que facin discursos graciosos!
ah!, sí, me'n descuidava: HE PIXAT AL CARRER MÉS D'UNA VEGADA A TOTS I CADASCUN DELS BALLS DE FESTA MAJOR DE LA VALL... però això dels contenidors és per cagar-s'hi!

salvem el cine... sí!

2009-07-29T19:36:00.003+02:00

Em sembla genial la iniciativa de "salvar" el Cinema Catalunya de Ribes de Freser... Però no entenc la mania que té la gent d'aquest poble de reciclar i usar els dibuixos dels altres per fer-ne un ús particular (o no) i moltes vegades diferent pel què va ser creat.
Parlo de la imatge del ninot que il·lustra el tríptic dels amics del cinema. I em queixo perquè no és la primera vegada que em trobo amb coses així... En aquest cas és el "Met de Ribes" que em va encarregar la pastisseria Sant Jaume en el seu moment.
Sé que és època de crisi i que els recursos són limitats, però també sé molt bé què és teballar desinteressadament per una entitat (o més) i també sé que sovint, amb crisi o sense, no es pot matar tot el que és gras, etc... però crec que la gent ha de ser més honesta buscant els propis recursos i no manllevant sense permís coses d'altri. Ignoro què en pensen els propietaris de la marca, però jo com autor ho trobo de molt mal gust. També sé que sembla una rebequeria meva però em sembla que no s'han de barrejar les coses i només escric això per aclarir-ho. De la mateixa manera que no li ha passat pel cap a qui ha fet el tríptic fer servir l'escut de Sant Fost de Campcentelles posant-hi "ajuntament de Ribes de Freser" a sota, no cal fer servir cols per anunciar naps i menys encara si les cols no són teves. Aquesta vegada almenys -encara no m'ho he llegit tot- no heu posat "Ribes de FreSSer" amb dues esses...
I dit això, us desitjo tota la sort del món en aquest afer de salvar el cinema, de tot cor espero que Ribes pugui permetre's aquest luxe i mantenir-lo entre tots.

mercadal del comte guifré

2009-07-04T12:11:00.004+02:00

més informació a:
http://mercadalderipoll.cat/
elripolles.info

mostra d'arts vives

2009-07-03T17:38:00.008+02:00

Castell de Montesquiu, 17 i 18 de juliol, 2009
Stan & Owsky
divendres, 17, a 2/4 de 9 del vespre i
dissabte, 18 a 2/4 de 8, a la cabana del castell.

D'aquí res estreno amb la companyia SarGanTanA "Stan & Owsky". Un procés d'assajos dur però molt enriquidor, amb la Carla -directora adjunta- i en Jordi -Director, autor i actor- per una obra complexa, experimental on hem hagut de treballar intensament. Per nosaltres aquesta estrena es tota una prova de foc i per fi podrem comparti-la amb el públic, aquest juliol dins la programació de la Mostra d'Arts Vives del castell de Montesquiu! Podeu consultar la web de la mostra, per saber-ne més detalls. De tota manera, aquí us deixo la sinopsi i unes fotos dels assajos per anar obrint boca! hehehe

"Stan & Owsky" de jordi Pérez Soldevila
Una companyia és contractada per a representar Hamlet en un petit poble com a part de la gira que la companyia realitza per tot el país. Poc abans de començar la representació, la sala és buida, només dos dels components de la companyia són allà a punt per la funció, però ni públic, ni responsables de la sala, ni programadors ni la resta de la companyia han aparegut encara.
Stan i Owsky, els dos fundadors de la companyia, es troben sols, sense res més a fer que esperar que algú arribi i pugui començar la representació. Però la gelada i ben aviat la neu fan cada cop més improbable aquesta possibilitat.
És dins d’aquest ambient de solitud i tensió on es desperten tots els dimonis de la relació dels dos personatges entre ells i amb el món del teatre. Frustracions, enveges, necessitats vitals, pors, en definitiva, la corrosió d’una llarga relació teatral sortirà a la superfície amb l’energia de tants anys de contenció, explotant en el moment en que la opció que un dels dos marxi per fer televisió apareix.
Després de decidir interpretar entre els dos la peça per la qual els han contractat, Hamlet, cada escena representada serà una arma de destrucció contra el contrincant i alhora un prec per a despertar l’altre del propi somni i encaminar-lo a un destí comú.

merci, teatre d'emergencia

2009-05-25T18:02:00.006+02:00

Per fi vam estrenar "el somni del petit Turquesa" i tot i que m'han atabalat més del compte els assajos, altra vegada es va produir la màgia dalt de l'escenari. Sóc un pesat, però no em cansaré de donar les gràcies a tots els qui hi heu participat, des dels actors que han hagut d'aguantar tants assajos, fins als tècnics i aquelles persones que no es veuen però que fan feina darrere i fora de l'escenari. És un llàstima que tot plegat s'hagi quedat en dues úniques representacions, però el públic va sortir-ne satisfet. Els més menuts van aguantar una hora i mitja d'espectacle amb un somriure als llavis, i els més grans sortien amb els ulls brillants, satisfets de que els tranportessim per una estona altra vegada a la infantesa. També va venir-nos a veure públic incondicional, espectadors que han seguit la trajectòria del grup que saben que sempre som capaços de sorprendre'ls d'una manera o altra i que tot i ser una obra per a mainada van sortir-ne satisfets. Això també és motiu d'orgull i una empenta per continuar endavant. Els del Teatre d'Emergència anem tocant diferents gèneres i sembla que ens en sortim amb certa dignitat! Enhorabona! i.. a per una altra!

jo soc el grooooooc...

2009-05-08T17:09:00.003+02:00

i pinto les ratlles del sol
les flors dels prats
i els camps de blat
són també
la meva especialitaaaaat!

(el somni del petit turquesa, teatre d'emergècia)

el somni del petit turquesa

2009-05-04T22:20:00.005+02:00

Uff... ara estic massa atabalat. Queda molt poc per l'estrena i no em vaga gaire d'escriure, però deixo una mica de publicitat! hehehe, la cosa s'ha allargat massa i ja us en parlaré una altra estona que en tingui més ganes. De tota manera, ha estat un procés divertit! També envio petoNassos a tot el grup, que tot i que ha sigut interminable muntar l'obra, ens ho hem passat molt bé, Gràcies a tots! i molta merda!

el Ripollès és un setmanari

2009-03-20T01:36:00.007+01:00

Sempre he cregut que la premsa comarcal és un bon mitjà tan d'informació com divulgador i fins i tot dinamitzador per a un territori reduït. Fa uns anys jo mateix m'encarregava junt amb un o una periodista d'un butlletí trimestral que editava l'ajuntament de la meva vila, "La gaseta de Ribes", que després de sobreviure amb un altre format (i una altra filosofia) l'etapa de mossèn Robiró -perdó, alcalde volia dir-, finalment l'actual grup de govern devia decidir prescindir-ne i mai més se n'ha sabut res. De l'exalcalde tampoc, gràcies a déu. La veritat és que a vegades costa trobar notícies rellevants o importants, o temes a tractar en profunditat, o trobar col·laboradors i persones amb prou criteri que se n'encarreguin i que facin la feina. I també és fàcil creure que el cost de tot això no compensa i que més val gastar-se'ls plantant geranis o pensaments, que tot sigui dit també fan molt maco. Però els pensaments són molt més bonics als cervells dels humans que no plantats en unes impersonals jardineres (ductilbenito per exemple) i si més no, encara que sigui des de l'àmbit local, un diari o una revista, un butlletí o un fulletó informatiu deixen expressar aquests pensaments i cultivar-ne d'altres i de pas creen opinió i de rebot potser també més gent amb criteri (d'aquella que costa de trobar). Suposo que altres ajuntaments de pobles tan o més petits que Ribes segueixen editant una periòdic local, sigui digital o de paper perquè saben que malgrat l'esforç i el cost que pugui generar és molt important tenir la població informada i fer-los partíceps de la vida social i política del municipi, encara que sigui amb una eina fedatària que a voltes només serveix d'arxiu popular i que estigui realitzada per afeccionats.
Avui fullejant el diari (o setmanari)"El Ripollès" m'he trobat una sorpresa. No el compro perquè sempre trobo un bar on fullejar-lo i només ho faig a vegades i, tot i que és un diari que no m'acaba de fer el pes, m'agrada saber que existeix i que continuarà convivint i sobrevivint junt amb altres diaris locals i comarcals, públics o privats, per això que deia que la premsa propera és important encara que sovint en llegir-la dóna la sensació de que no hi ha notícies per explicar. I vet-ho aquí la sorpresa amb aquesta sensació de que no tenim notícies: Hi ha una secció, la xarxa ripollesa em sembla, on destaquen webs i blogs de gent del ripollès i avui hi sortia jo. Bé, el meu blog, l'aumaria! I me n'he adonat perquè sortia l'article anterior amb la foto de la família perfecta. És clar, en veure la foto de família al diari m'he espantat! He pensat en l'acudit d'aquell que sempre mira les esqueles al diari a veure si hi surt! No cal dir que si ha sigut una sorpresa és perquè jo no en sabia absolutament res que ho publicarien, i que tampoc anava signada la ressenya per cap periodista ni cap col·laborador ni res de res. I he tornat a pensar: Poca feina! i també que molts col·lectius i associacions a vegades fan coses que necessiten prou difusió i ni en parlen... o que a vegades del no res en fan grans titulars i n'omplen pàgines. Però vaja, ja he tingut anècdota per tota la setmana i algun comentari al fèisbuc! Ara no sé si cal que els enviï un comunicat donant-los les gràcies per fer difusió del meu blog o si ja es molestarà algú de la redacció a entrar o llegir-me una altra vegada i pugui veure que els n'estic tant agraït que els dedico un article. Ah! sí, i també he pensat en la competència digital del mateix diari, que curiosament fa poc em van demanar si podien publicar en la secció d'opinió un meu article sobre el mobbing rural (i ho van fer corregint-ne l'estil sense avisar ni res) i que potser per això els del ripollès han decidit aquesta setmana "promocionar" l'aumaria! En fi, que ni aquest humil espai a la xarxa d'internet ni els periòdics locals tindran més difusió per molt que els uns parlem dels altres, que... De bram d'ase no n'ha pujat mai cap al cel!

la familia -perfecta- (?)

2009-02-09T18:32:00.003+01:00

Vull felicitar i encoratjar a tots aquells del meu entorn que en moments com els que vivim van decidir, o decidiran, o estan decidint fer una família! Quin braó i quins pebrots s'han de tenir! Enhorabona a totes i a tots. Jo que sóc juganer de mena em comformo en imaginar, inventar la meva pròpia família... Arran d'un exercici per a uns assajos he (re)fet aquesta foto, i ben mirat trobo que fa prou goig. Egocèntric? Narcisista? Egòlatra? Tot el que volgueu... Això no passarà mai, però a les fotos de família, amb el temps, uns es van assemblant més als altres, fins i tot les parelles! Ara ja podré posar la foto a la cartera i ensenyar a tothom, ben orgullós, la foto de família amb la dona i la canalla... Què? a qui s'assemblen més els menuts? al pare o a la mare? hehehehe...

mobbing rural

2009-01-21T13:29:00.003+01:00

Una vegada més entra a debat l'eterna discussió entre poble i ciutat. A mi, arriba un moment que, tot això em fa podrir! Cartes als diaris, programes de televisió, diaris comarcals dels de paper de tota la vida i dels digitals de la vida moderna, i un munt de mitjans de comunicació han tornat a obrir la caixa dels trons. Fins i tot en Cuní -matins.sí, matins.no- en fa ressò!
Penso que gent intransigent n'hi ha a la ciutat, al camp, a la univeristat i a les fàbriques, n'hi ha de rics i de pobres, com dirien en castellà "en todas partes cuessen habas"! També n'hi ha de mal educats a tort i a dret. Més o menys deuen ser els mateixos que a ciutat no suporten el soroll dels avions (dels aeroports que ja hi eren quan es van fer o comprar la caseta just al costat) com els que no suporten la pudor dels porcs, les esquelles dels cavalls o el cant del gall de bon matí (que també ja hi eren fa anys i panys, molt abans de comprar-se o fer-se la caseta just all costat). Fa gràcia tot plegat: Mobbing rural, un altre terme per als periodistes, per al polítics, per les tertúlies...
Deixeu-me ser mal educat a mi també, només una mica, necessito esbravar-me:
Aneu tots plegats a prendre pel cul amb les vostres falòrnies, les vostres queixes i les vostres manies. Quan jo vaig a ciutat i segons quines coses em molesten, si em queixo, qui em fotrà cas? És normal que alcaldes i altres polítics, mitjans de comunicació i periodistes li cardin tant de cas a un puto desgraciat que ha aconseguit que un pobre pagès hagi d'encintar les esquelles perquè el molesten per dormir les nits del cap de setmana? Que se'n vagi a estiuejar dins una cova, collons! I encabat ens diuen als de poble que sort en tenim de la gent de segona residència, que si també vivim d'aquesta mena de turisme... Una puta merda: la única cosa que han fet ha sigut putejar el paisatge amb urbanitzacions innecessaries, i insostenibles per a molts ajuntaments, portar mal humor i baralles amb les seves queixes estúpides i infantils, vénen quan els convé o quan no saben on dar-la i no aporten res a la vida de poble. Res. Que ja porten la carmanyola de casa i la compra l'han fet al súper on compren habitualment! Simplement, ves a saber per quins set sous, es creuen tenir uns drets i uns privil·legis que mai a ningú abans els havia passat pel cap de reclamar. Fins i tot els emprenya que el campanar toqui campanes! La puta mare que els va parir a tots plegats! Tant de bo tinguin malsons una bona temporada, i somiïn vaques voladores cagant-se sobre del seu cap, gallines escandaloses amb esquelles, i campanars/torres de control amb aterratges d'avions eixordadors amb repic de campanes!
Si els agrada la natura sense pudors, sense sorolls i sense les molèsties que els puguin ocasionar les quotidianitats silvestres i rurals... és que no saben què és la natura! I el que han d'aprendre d'una puta vegada és que no poden anar tocant els collons allà on van amb les seves dèries ni fer canviar hàbits, costums, maneres de treballar i viure dels altres. Repeteixo: no sé perquè perdem més temps fent-los cas!

les claus del cau de la sargantana

2009-01-16T02:09:00.002+01:00

Ja tinc claus... i per tant calia un clauer, no?
A veure quant temps dura... que tot i que la plastilina aquesta sigui resistent, amb aquest llamp de claus i remenant per les butxaques... a saber!

tot cobert de neu...

2009-01-14T01:21:00.003+01:00

OOOHHH!!! Que bonic el paisatge la setmana passada! Que maco el carrer ple de neu i tot glaçat! És emprenyador i incòmode, perillós fins i tot, però d'una bellesa incomparable. Vaig baixar a la ciutat mab la Margarita i comprovar que aquella estampa s'estenia fins ben passada La Garriga em va sorprendre. Les temperatures també eren per cagar-s'hi. Un cop a Bcn, vam quedar per reunir-nos, fer feina al local que hem llogat, i els dos dies següents teniem una animació en un hotel per a un congrés. Una feina ben "trista" però és la primera que fem amb la "Cia. Sargantana" i també fa il·lusió. He continuat amb les figuretes de plastilina, i fins i tot les he anades venent. Alguna de regal, sí, sóc així d'esplèndit jo també... El cap de setmana sense massa novetats, que fa pensar que tot i haver canviat d'any les coses segueixen igual, pero no! Les coses sembla que milloren i tinc força il·lusió. Ens espera un any mogudet amb l'organització del mercadal i hi ha més propostes per produir teatre. Així que estarem distrets. Mentrestant la metereologia va fent la seva. Molt fred i molta neu aquest any. Espero que no haguem de sentir la cançoneta de la sequera altra vegada, eh? que amb el que ha arribat a caure... crisi i sequera pot ser insuportable! És clar que també es pot parar la tele (ja només falta que no vegi ni els telenotícies) i aprofitar aquest temps per fer més i més ninots de plastilina! quin vici això de la plastilina, tu! Per cert, he de recordar-me que n'he de comprar més, i comprar-me una agenda que ja havia perdut la costuma de tenir-ne- i anar de rebaixes que necessito unes sabates. I això de comprar em fa pensar que també he de fer una mica més de feina i unes quantes factures, coi! Que mira que em costa!
Va... prou, que no sé ni què dir ja, i sembla que escrigui per mantenir aquest coi de bloc que sovint penso que hauria de deixar. Ah, per cert, la foto ha quedat prou bonica, oi?

nadal de plastilina

2008-12-27T20:33:00.003+01:00

Ja són a punt d'arribar els reis!!! Suposo que no seran tan generosos com el tió, que m'ha cagat un monocicle (per que em trenqui la cara i les dents). La bogeria de les festes de Nadal que a mi me la porten molt fluixa ha estat prou bé aquest any. Potser sí que la crisi es nota, no? I per acabar l'any i encetar-ne un de nou m'he aficionat a fer figuretes de plastilina. Com que vaig a batzegades, amb això de les dèries, ara em passaré dies fent ninotets fins que ho avorreixi i no en vulgui saber res, ja ho veig a venir! Vendre-les he de fer, collons!!! Tinc això tant abandonat que no me'n recordo ni d'escriure, em costa... potser és la resssaca, o que no en tinc ganes, o que no és el dia, jo què sé! en fi, penjo una altra figureta, la Jaumeta, que és de la meva neboda. N'he regalat tres més, espero que les seves noves propietàries m'enviin una foto des de la seva nova llar i potser un dia us les presento! ah, els de la foto de dalt no cal que us els presenti , oi?

ara ve nadal

2008-11-20T23:27:00.004+01:00

Continua la crisi aquesta dels cèntims del món mundial, quan els ajuntaments no perden el temps i a principis i mitjans de novembre ja tenim un fart de llums histèrics per guarnir (diuen) que s'encendran per fer el Nadal més càlid, més entranyable, més nossequè... La qüestió és que gasteu, que gastem, que gastin, que gasti ella, que gasti ell, que gastis tu! Però què collons voleu que gastem si no en tenim? Jo mentrestant em vaig rascant la butxaca on només hi trobo que borra i brins de tabac i segueixo fent la meva. La viu-viu, podríem dir, que la feina no és que escassegi, més aviat és que no n'hi ha... i segueixo rumiant què faré, què no faré, com ho faré. Ara (ja ho deia a l'article anterior) m'he enganxat de mala manera al "feisbuc" i trobo que tot plegat, dat i beneït, és ben trist que la gent, els humans, ens acabem relacionant i comunicant així! Per sort, a part d'alguns menàrguens, no he vist gent que faci servir el llenguatge abreujat que es fa servir sovint per escriure missatges pel telèfon mòbil, i la gent té més cura a no putejar la llengua. Ves que no sigui una bona eina això del "feisbucdelscollons". Engegava el text dient tot això del Nadal, aquesta hipocresia rància de que tot és bonic, que tots som solidaris un cop l'any, que si la felicitat, l'alegria, la salut, els bons propòsits... precisament perquè essent folclòric com sóc, pagà, gens religiós, el Nadal m'agrada però me'l fan avorrir abans del pont de la "Puríssima Constitussióng" a base d'anuncis, de llums, de reclams comercials, d'ornaments que em fan venir vasques fins al punt d'haver de perbocar si veig un "papanuel" o una "mamanuela". En fi, que enganxat al "feisbuc" trobo a faltar la tertúlia de debò, el veure gent cara a cara, el fer coses que no siguin tan virtuals i cibernètiques... El caliu i l'escalfor que no em donaran tampoc el nyigui-nyigui de la musica emprenyadora de nadales adulterades, però també reconeixo que, com qui torna a casa per nadal, al "feisbuc" hi he retrobat gent i també certa il·lusió. Però... més val que toquem de peus a terra que, com el Nadal, tot passa... i qui dia passa any empeny! Potser és la crisi, potser internet, però la gent no surt tant com jo voldria! De moment, ni que sigui per tocar els nassos jo també em vesteixo de Nadal! Que patiu molt bones festes!

massa temps?

2008-11-14T01:10:00.003+01:00

M'he viciat al "feisbuk"... què voleu que hi faci? I a la "guerra de pandillas" dels pebrots... i potser per que no tinc esma d'escriure, o potser per que no em vaga, he anat deixant això abandonadet. Au Maria! La veritat és que em sap greu, eh? però no puc estar per tot. He estat una micona enfeinat, no massa, però sobretot, sobretot molt il·lusionat amb nous projectes. Sí, ja sé que tothom parla de crisi (què m'heu d'explicar a mi si ja fa un any que vaig sense un ral pel món..) però també diuen que les crisis són noves oportunitats. La setmana passada vaig comprovar que és possible que em toqui la loteria. Només jugo de tant en tant a l'Euromillones, perquè els pots són més suculents, i el divendres em va tocar: vint-i-tres eurus i trenta-tres cèntims per ser exactes. Premi que immediatament em vaig gastar convidant a les amigues amb qui estava fent la tassa. S'ha de celebrar, no? O sigui que un cop comprovat que això toca, ara ja em pot tocar la grossa (quan dic "la grossa" no parlo pas de cap amiga). Però jo volia parlar dels nous projectes, noves idees, coses que em fan il·lusionar una vegada més... que ja toca! (bé, la loteria també tornarà a tocar, eh? ja us ho faré saber) I el cert és que hem començat a posar-nos mans a la feina tot gestant una nova aventura entre jo i quatre personatges més molt agosarats. Mireu si ho són de valents que fins i tot confien en mi! Ja tinc ganes de ficar fil a l'agulla, que comencem a assajar alguna cosa, que ens estressem de tanta feina i tantes idees...
L'altre dia em van enviar per mail, entre totes aquelles bestieses i ximpleries que sol enviar la gent, un video que em va agradar molt. Potser perquè em va fer rumiar amb tot el que ens passa aquests dies amb els agosarats de qui us parlava, potser simplement perquè em va arrancar un somriure, potser perquè senzillament em va distreure... potser perquè d'alguna manera m'hi he sentit identificat. L'he trobat de molt bon gust i m'agradaria "dedicar-lo" especialment a la Marilou, a en Jordi, al Sergi i al Dani!

la diada de "Catalunya" (entre cometes)

2008-09-09T22:40:00.007+02:00

Mira... no sé per on agafar-m'ho!
Per només dir quatre coses... Tv3 celebra vint-i-cinc anys posant a tort i a dret anuncis en castellà. No criticaré ara a col·laboradors, presentadors, comentaristes, locutors, etc, que sembla que juguin a fotre coces a la llengua. Un fart d'esportistes catalans es vanten i fan gala de jugar o poder jugar amb la selecció espanyola i d'això en fan titulars i portades. No penso parlar del "finançament", i menys encara de l'estatut (d'autonomia) que encara ningú entén. Ni penso parlar de política. Encara ara és difícil viure plenament al meu país fent servir la meva llengua. Potser sí que tots plegats tenim una bena als ulls. Potser ja ens està bé. I continuem discutint el mateix de fa segles... Voleu dir que no fem tard?
Ah, sí.... aquest 11 de setembre, a part de moltes altres coses, també van decidir celebrar el funeral per un fart de gent estavellada en un avió. El meu condol ja el tenen, però... no podien fer-ho el dia 10 o el dia 12? Vols dir que els venia d'un dia?

ooohhhhhh!!!

2008-09-02T18:12:00.003+02:00

Per fi arriben fotos de Tortosa! Com que sóc així de diva-narcís-egocèntric si voleu em podeu veure al meu Facebook... que per cert, acabo d'estrenar, i com que no em dóna la gana de posar-hi la "face", en la foto del registre n'hi he posat una del cul! Ja té nassos això del "facebook", espero no haver-m'hi de viciar!
Bé, aquí us en deixo una de prou significativa, i on faig una cara de felicitat encantadora, tot i el cansament! (L'Anna en té la culpa), hehehehe!
Ah, per cert... diumenge m'ho vaig passar teta, al sopar i després de copes, karaoke, disco, ballarusques, etc... Espero, Amorós, que mai aconsegueixis penjar cap vídeo del karaoke a la xarxa... Que encara que no ho sembli puc tenir vergonya, a vegades! Nicolàs... que em portes a uns antros de perversióooo... (en Pérez almenys és assenyat i sap retirar-se a una hora p prudent) I... Anna, ens vam dir adéu, oi? o no? és que em despisto! hehehehe!

agost, dolç, tranquil i calmat agost

2008-08-27T19:29:00.003+02:00

Després d'un feliç i moooolt productiu, calurós i esgotador final de juliol per les terres de l'Ebre (encara és hora que tingui fotos com déu mana, vull dir fotos mentre actuàvem, i quan les tingui crec que no tindré esma per penjar-les) entrava l'agost amb un propòsit ben clar: No fotre res! I és que aquest ha sigut el meu primer agost de la vida sense pencar. No he fet unes vacances com cal, amb viatget inclòs perquè la butxaca no m'ho permet. No tinc ni un duro, i què?

El gustàs de quedar-se a Ribes, desvagat, en família i amics i sense cap altra preocupació que rumiar com me'n sortiré quan arribi el setembre, no es paga ni amb tot l'or del món. Com sempre hi ha hagut les festes majors habituals. La de Ribes passada per aigua i no només per la pluja, l'he trobada ben aigualida, poc organitzada i gens de qualitat, malgrat algun bon ball i un fart de gent als actes. Potser són coses de l'edat, o que potser estava massa desvagat.
També vaig fer una mica d'espionatge artístic al Mercadal del Comte Guifré, a Ripoll, on res em va sobtar ni em va entusiasmar especialment. Dic això d'espionatge artístic perquè sembla que hi ha alguna proposta de futur per a més endavant i si cal ja ho aniré explicant. També hi ha hagut trobades amb en Pérez per parlar de més projectes(de feina?). A casa hi ha un ambient espectacularment acollidor. Els pares jubilats, amb una cara de salut com mai, agradables i il·lusionats. Els nebots han passat també molts dies a Ribes i es fan notar: Dónen una alegria especial... ja se sap, la canalla (dels altres) sempre creen bon ambient. I amb tot encara m'ha vagat de continuar amb les excursionetes combinades amb les ressaques de festes majors que, com aquell qui no ha deixat mai l'adolescència, sense voler ni saber com et fan tornar a casa de dia! No cal que us digui en quin estat ni d'on venia, oi?

Tamquam Espectacles a Tortosa

2008-07-31T03:02:00.007+02:00

Ufff... Ara podria escriure un extens article del munt de sensacions que vaig tenir mentre era a Tortosa a la Festa del Renaixement, però tot i que sense dir cap mentida podria assegurar que tot em va semblar genial i fantàstic, per fer un bon resum i sense exagerar diré que el millor de la festa, sense cap mena de dubte, va ser compartir-ho amb aquests "fenòmenus":

Albert:Repunyal! Quin careto... tot i així una mirada noble. Qui va fer el càsting?
Anna: Anna??? eooo??? Uf, malapècoracomemvasfersuar... Quan tornem a desfilar plegats?
David: molts dies pensaré en tu per culpa d'uns pantalons carregats de bons records!
Ferran: Collons, nen, bona estrena, no? llàstima que no coincidíem a escena! doleeent!
L'altre Ferran: Woole eze maehtro! Podrem escoltar altres cançons? En tinc ganes...
Gemma: aaii ullassos!!! a mi també em vas encantar! Queda pendent allò del retolador.
Jordi dom: Quin tio! Si és que sempre em deixes sense paraules! hem trobat el personatge?
L'altre Jordi: ja en parlarem de tot això... de moment moltes gràcies. hehehe...
Kike: Comfirmat! COOOOMFIRMAT!!! m'ho vaig passar de puta mare. Va bé el moixonet?
Marcel: Ja saps, nen... exigències del text... Jo no volia putejar-te el braç! hehe!
Marga: Però tu no pares mai? òstia, quanta energia! I la saps encomanar molt bé.
Montse: Encara em llevo sentint la teva veuassa! Uf... quina sagitària més assenyada!
Ceeeesc: Que no tingui foto no vol dir que m'hagi oblidat de tu! gràcies per tot!
A tots plegats, un fart de petoNassos i a reveure!

Molt soroll per a no res

2008-07-31T01:22:00.003+02:00

Adaptació de Marga julià (Tamquam espectacles) per a la XIII Festa del Renaixement de Tortosa, de l'obra de William Shakespeare.

Les fotos són robades d'un blog que he trobat navegant: Moltes gràcies, confettisdecolors. Espero rebre més fotos per penjar-les ben aviat, així que si algú en té que me les faci arribar! Ja!

Festa del Renaixement

2008-07-03T18:50:00.005+02:00

Ja fa uns anys que brollen com bolets un fart de fires i mercats medievals arreu de pobles de Catalunya. Tants que a tot arreu fan si fa o no fot el mateix i l'encant rau més en les carecterístiques i elements històrics dels pobles on se celebren que no pas en l'organització i programació d'actes. Com sol passar quan a tot arreu fan el mateix, és bonic descobrir què s'hi fa, com ho fan, etc, però descobrir que una població i una altra fan exactament el mateix en resta l'originalitat i acaben avorrint. A Tortosa l'especialitat radica en l'època Renaixentista, i encertadament commemoren i reviuen l'esplendor de la ciutat d'aquell temps a les Terres de l'Ebre. He estat passejant pel web i, tot i que costi trobar la programació del 2008, és entretinguda i convida a visitar Tortosa del 24 al 27 de juliol, dates en que se celebra la festa, destacable perquè és declarada "Fiesta de Interés Turístico Nacional" pel govern de les espanyes i Festa Local d'Interès Turístic de Catalunya i amb la merescuda Placa d'Honor del Turisme de Catalunya l'any 2005 per la Generalitat.

No he estat mai a Tortosa, però feia temps que em cridava l'atenció la Festa del Renaixement. És una d'aquelles festes que sempre queden pendents de visitar, suposo que en gran part perquè per a mi les Terres de l'Ebre em queden una mica lluny. La sorpresa, i vet-aquí el perquè de l'article, és que per casualitat actuaré en dos espectacles durant els dies de la festa a Tortosa. Matem dos pardals d'un cop: Visitaré una festa -i això, folclòric com sóc, sempre és una bona notícia- i a més hi aniré a fer alguna cosa de profit, és a dir allò que tant m'agrada, hi vaig a fer teatre! El grup Tamquam de Barcelona és el responsable dels muntatges "El moixó de Pantalone" (un cannovagio de Commedia dell'Arte on faré d'Arlequí, i que es representa al carrer) i una adaptació de "Molt soroll per res" de William Shakespeare (que es representarà al claustre dels Reials Col·legis i on faig un paperot molt divertit d'agutzil una mica tronat). Així que estic coneixent una nova gent i preparant, assajant, suant -que fot calor a Barcelona- al juliol!- i passant-m'ho molt bé amb aquesta nova experiència.
Si voleu podeu fer el tafaner al www.festaldelrenaixement.com o consultar el programa baixant-lo aquí!
Ah!, per cert, Jordi... Merci per recordar-te de mi!

Quant temps... no?

2008-07-01T19:33:00.007+02:00

Brrr.. No sé per on començar! fa taaants dies que no entro i publico res que em faig vergonya a mi mateix. Mira que no és que no tingués res per explicar, eh? Però potser per això mateix... massa coses al cap i m'oblido del meu blog. Bé, tampoc és que tingui massa audiència, però tampoc és just! Això que l'Elur de tant en tant em pica l'ullet, hehehe, i vol saber què ho fa que he desaparegut! Bé, ni que sigui per a la més fidel lectora us faré cinc cèntims de tot aquest temps!
M'ha vagat d'anar un parell de vegades a Madrit a fer el turista(un cop amb la colla i l'altre convidat per l'Àngel... merci Àngel!), per estrenar l'ave, veure món, museus, teatre i aquestes coses. Des del viatge de fi de curs de vuitè que no hi anava. De fet no se m'hi ha pas perdut res, però... va sorgir d'anar-hi, i hi he estat dues vegades més ara en poc temps de diferència. També hem casat la Cristina, i en vam fer el comiat de solters, però tot i que m'ho vaig passar d'allò més bé fent el play-back de la Salomé i el vivo cantando... i que el casament també va estar molt bé, espero i desitjo no haver d'anar a més casaments! Qui es vulgui casar que s'estalviï convidar-me! Jo a canvi prometo no convidar a ningú quan ho faci (això per no dir que prometo no casar-me, que és gairebé el mateix). També, i abans d'anar a Madrit, em sembla que no ho vaig comentar aquí, vaig anar amb la Margarita al sud de França (Aix-en-Provence i Carcassona). Vet-ho aquí que per estar sense un duro he voltat prou! També per fi va sortir el disc de Vall Folk, i tot i les presses estic content de com va quedar la portada i el llibret.

La gran novetat de l'any diguem que ha estat el reconciliar-me amb la natura i l'entorn. He començat a caminar, amb una colla de panxacontents, i sembla que ens ho hem agafat seriosament a excursió per setmana. Això, vist el meu ritme i la meva panxa és tota una gran notícia per la meva salut mental i física... Ah! i una altra de bona! M'han llogat per fer teiatruuuu!!! però potser m'estic allargant massa, oi? ja ho explicaré en un altre article, val? vinga, petoNassos i a reveure!

Una Mica de Pinter ... i mooolt bon rotllo!

2008-04-29T14:26:00.002+02:00

JA HEM ESTRENAT!
La crítica é un pèl exagerada, eh? Però el cert és que va anar molt bé i n'estic molt orgullós. He d'agrair a tothom qui hi ha participat, les ganes i el compromís, les hores dedicades, la paciencia...
Sobretot a les directores i directors de cada esquetx, que han fet mans i mànigues per que la barreja sortís com a un sol i únic producte, per la valentia d'enfrontar-se a un nou repte i ser, per alguns, la primera vegada que es posaven a dirigir.
I com no, a tots plegats per fer uns personatges tant creíbles. Hem fet una molt bona feina... Pero això només era un tastet...
Endavant les atxes i molta merda! De debò, gràcies a tots plegats...

Una mica de Pinter. Teatre d'Emergència

2008-04-02T17:20:00.000+02:00

sense comentaris...

2008-02-25T23:32:00.002+01:00

Tatuatge (jo també, tu tampoc)

2008-02-16T18:25:00.006+01:00

una nova proposta de RELATS CONJUNTS

Sabies que odio els tatuatges. M'havies demanat un fart de cops que et dibuixés alguna cosa per tatuar-te i t'havia dit sempre que no. Que m'agradava la teva esquena neta, llisa, suau, amb totes les seves corves i amb el color natural de la teva pell, pàlida, carnosa. Podria fe-t'hi mil dibuixos, pintar-la, decorar-la. Però un tatuatge no. No hi vull res permanent i encara menys un dibuix meu. Calia robar-me d'amagat el meu arbre? De debò pensaves que un cop estigués fet m'agradaria?
Al final t'havies de sortir amb la teva, perquè és el teu cos, perquè és la teva pell i ningú hi pot ficar cullerada en les teves decisions. Però l'arbre és meu, el dibuix és meu i només meu i l'hauriem pogut compartir de moltes altres maneres.
Em sento estafat, enganyat i traït. Ara no vull compartir res més amb tu. Res. M'has fallat. Però sàpigues que no en tindràs l'exclusivitat. El dibuix és meu i jo no volia que es convertís en tatuatge. Mai més et miraré l'esquena i potser ni a la cara si ets capaç d'aguantar-me la mirada després d'aquestes ratlles. Com les fulles d'aquest arbre, que cauen volen, es podreixen i desapareixen, amb el seu espectacle de llum i de colors, la nostra relació ha caducat. No és que l'arbre es despulli per que arribi la tardor, no. L'arbre és mort. Ara jo també el duré a l'esquena. L'arbre i moltes altres coses que m'hi aniré tirant.

la vella Quaresma

2008-02-13T03:33:00.002+01:00

Aquesta dona, una dona llarga i prima com un bacallà, amb set cames va passant el rosari tot esperant si ve un millor temps. Espera que arribi la primavera i així tirar-se a la bona vida, després de un repòs d'excessos. L'església va acostumar als catòlics a fer abstinència durant tot el període de quaresma. Una abstinència de menjar carn i... d'altres coses que poguessin pertorbar l'esperit. Se la representa popularment amb aquestes set cames, una per cada un dels divendres, des de carnaval fins a setmana santa. Els temps han canviat, però a mi no em sembla del tot malament fer una temporadeta de bondat en el menjar. Totes les cultures tenen reservats uns dies per netejar el cos i l'esperit. Els musulmans també fan el seu ramadà. Dic que em sembla bé, perquè procurar menjar més equilibradament, ni que sigui els divendres, menjant peix, verduretes i fruita va bé pel cos. La pobra dona però porta un bacallà, com a símbol de peix barat (abans ho era) i que es conservava molt bé sec i salat (el seu bacallà també el deu tenir sec i salat, pobra dona... però clar, com que fa abstinència tant li fa! Penseu que abans no s'havia inventat el Vaginesil!) i vinga passar el rosari.
Bé, tot això per dir-vos que estaria bé que algú recordés als del PP i als de la Conferència Episcopal que estem en temps de recolliment, que es deixin estar de carnavalades i bacanals propagandístiques i que facin abstinència. Els dies de gresca s'han acabat segons l'església catòlica. Si pot ser que s'abstinguin d'anar a votar també, posats a demanar... Que segur que el sant pare de Roma, el Beneit setze, no li agradarà gens saber que no estan tots passant el rosari, menjant verduretes i que es dediquen a donar pel cul a qui no pensa com ells.
Quan era petit, a l'escola, ens feien dibuixar la vella Quaresma per anar-li retallant una cama cada divendres, així sabies que anava arribant setmana santa. Ara que ho penso, tampoc em sembla gaire cristià anar-li arrancant cames a una vella, per molt que en tingui set! Una altra cosa que es van inventar per suplir la mancança de carn enels àpats van ser els bunyols. Genial! Per bunyols, aquests dies, el pilot de promeses que fan tots els polítics... Però ells no se'ls menjaran, no! Ens els menjarem nosaltres i no pas per quaresma...
Qui ens ho havia de dir!
_____________________________________________

trasllat (definitiu?)

2008-02-12T19:17:00.000+01:00

Feia dies que corria per aquí en període de proves... i ja m'hi he anat acomodant poc a poc. Volia quedar-me a Bloc.cat però no hhi ha maneres. Milions de dies les pàgines no es carreguen, problemes en compartir arxius, problemes per a tot. Em sap greu però aquí també hi estarem bé em sembla, oi? Doncs res, no em vull allargar perquè tampoc es tracta de deixar verds als de bloc.cat, lloc on he estat allotjat fins ara, i encara em farien dir bestieses... o sigui que, benvingudes i benvinguts al nou Au Maria! Potser renovar-se serà positiu també per a publicar coses noves, fresques i (qui ho sap...) potser més interessants!
Endavant, passeu, passeu!
_____________________________________________

morfologies

2008-02-10T23:37:00.000+01:00

Mira quina gràcia, tu! Uns senyors i unes senyores que no sabien a què dedicar el seu temps, s'han posat a fer un estudi -un gran estudi- per saber les formes predominants de les senyores. D'aquí n'han tret una gran conclusió. Una conclusió que donará per a molt: Per xerrar-ne, per escoltar debats en programes televisius, de ràdio, per omplir revistes, diaris, i sobretot per classifica-nos. Bé, en aquest cas per classificar a les dones. L'estudi conclou que hi ha tres tipus de formes predominants en els cossos de les dones: El cilindre, el diàbolo i la campana. A partir d'aquí miraran que les talles i la confecció de les prendes de vestir (de les senyores, és clar) s'adeqüin a les formes de qui se les ha de posar. Així doncs, les formes descartades per minoritàries s'hauran d'aguantar com ja feien fins ara. I la dona que tingui forma de xampinyó? I la de formatge de bola? I les dones armari?

Una altra qüestió és el sexe que han triat per fer l'estudi. Per la vida política, laboral, social s'està imposant arreu la PARITAT (que com el seu nom indica vé de parida) oi? A l'hora de vestir, fer talles i demanar que es faci roba per a tothom els homes no hi pintem res? O algú d'aquests savis estudiosos no s'ha adonat que si de dones n'hi ha de tres tipus predominants, d'homes n'hi ha pla més?

A mi no em costa massa comprar roba. No em costa, em refereixo, pel què fa a triar (és evident que encara que te la compris de segona mà o al mercat has de pagar...) però sí que em trobo que mai uns pantalons em van a mida de llargada si em van bé de cintura. (això de la cintura és un dir, perquè també costa trobar-ne que no et quedi la trinxa ficada al cul i tant baixos que el botó et rasca el pubis, de manera que t'agradi o no puguis ensenyar la goma dels calçotes amb la marca ben grossa). Quan em compro una camisa, si em corda del coll les mànigues són prou llargues com per fer-ne una coixinera, o bé si em van a mida de llargada, sense que sembli que em poso una camisa de dormir, els botons no els puc cordar. Ja no cal que parli dels jerseis que degudament rentats amb aigua freda queden compactats i no els pot ni aprofitar el meu nebot de tres anyets!

Sincerament, no crec que la mesura de les tres talles "morfològiques" serveixi per a res que no sigui per divertir-nos i riure classificant uns tipus de dones i uns altres. Cosa inútil i desagradable. Els cossos d'homes i de dones són de moltes maneres. Aquí no hem d'acceptar la diversitat? Això no és políticament i socialment correcte? Quan analitzaran la quantitat de bones persones vesteixin com vesteixin i ens deixarem de menjar l'olla per l'aspecte?
_____________________________________________

a qui m'assemblo?

2008-01-17T17:03:00.000+01:00

Aquest bon home, que resulta que es diu Tarkan és un cantant... No en tenia ni puta idea que existís. Però resulta que els de my Heritage, una web que et busca "famosos" que tenen la mateixa fesomia que tu, ha decidit que m'hi assemblo (de cara, és clar) al 80 %. Fent el tafaner pel YouTube he trobat el senyor Tarkan aquest, que canta gairebé tant bé com jo, però en turc. Vull dir que, no és que canti malament, eh? però ja el voldria veure cantant en català tant bé com jo... Això sí, per sort no et demanen una foto de tot el cos. Ell, segons el vídeo fa una mica més de goig! I el malparit té un fart de cabells!
Total, que ni un 8% m'hi assemblo... Però la seqüència de la transformació és curiosa, oi? Potser afaitant-me i amb una mica de color i un llapis d'ulls, unes "lentilles" i paciència m'hi arribo a semblar. Ah, per si us quedava algun dubte, jo sóc el de la foto en blanc i negre!

_____________________________________________

la truja i el gos

2008-01-15T15:20:00.001+01:00

La senyora Truja sortia cada dia un parell de vegades per treure el gos a pixar i cagar. Ella, tota modesta, es dedicava a passejar tranquilament pel carrer major. Li era còmode i pràctic: Només havia de sortir de casa i deixar que el seu gosset anés per on volgués allà on arribava la corretja extensible (aquella mena de cordills que s'estiren i s'arronsen). El gosset de la senyora Truja tenia predil·lecció pel carrer major. Allà trobaba racons i raconets en les entrades de les cases, en els replans dels aparadors, a les portes de les botigues i vora les jardineres més noves del poble. La senyora Truja estimava tant el seu gos que, a banda d'abrigar-lo amb jerseiets de llana a l'hivern, deixava que fes tranquilament les seves feines allà on més se sentia a gust. No importava si tothom ho podia veure, si podien veure aquests moments d'intimitat que tenim els humans a l'hora de pixar o cagar relaxadament, perquè la senyora Truja i el gos estaven al marge de tot el que passés al seu voltant. N'estaven tant al marge que la senyora Truja semblava encantada en veure com com el seu gosset anava escampant el seu rastre, líquid i sòlid, pels carrers amb total naturalitat i, com és natural, orgullosa de les seves tifes i pixarades, allà les deixava per que tothom les pogués contemplar i gaudir-ne.

Massa bonic per que només sigui un conte! La molt bruta, la senyora Truja, és ben real. Sembla mentida com un gos tant petit, un mitja merda, un llepaesquerdes, pugui anar embrutant el carrer! I ella, la molt truja, que es para a cada lloc on a ell més li plau. I ningú (ni jo mateix que la trobo gairebé un parell de cops al dia) és capaç de dir-li el que és: Una Truja!

PD: LLEPAESQUERDES= llepafigues, menjapatates, escuraxones...
_____________________________________________

a veure si va...

2007-10-27T00:43:00.000+02:00

-provant provant... quin desastre...
No tinc ganes de deixar Bloc.cat, però cada vegada són més difícils... Així que començaré una nova aventura blocaire per aquests verals. De moment l'interfície de Blogger sembla més senzilla, i el que és més important, sembla que funciona molt millor. Val a dir que des del meu navegador, el Safari, no em deixa fer segons quiines coses, però puc fer-ho des del de la guilla (el firefox) que, tot i que em sembla més lent, va fent! Si deixo Bloc.cat ja ho anunciaré i deixaré l'enllaç! o potser mantinc els dos llocs, ja ho veurem! A reveure!
_____________________________________________